teatre lliure


COMENCEN ELS ASSAIGS OBERTS 6 de novembre de 2003. El dissabte 22 de novembre s’estrena No pido nada excepto tiempo soleado un muntatge de Carol López al voltant de la figura de Raymond Carver. La jove directora Carol López perseguia de fa temps la possibilitat d’elaborar un projecte escènic amb la poesia de Raymond Carver. De Carver coneixem sobretot les seves narracions curtes: ja fa temps que els crítics literaris parlen de l’estil “carverià” com una fórmula narrativa directe, un llenguatge planer i unes temàtiques properes al ciutadà del carrer. Aquest estil, molt imitat posteriorment, va fer de Raymond Carver un escriptor molt llegit i venerat. Però la faceta poètica d’aquest autor és encara poc coneguda. Carol López ha volgut treballar les poesies de Carver i al mateix temps determinats moments de la vida de l’escriptor en una dramatúrgia que, de fet, ret un homenatge tant a la figura literària com a la seva trajectòria vital. Carver va enfrontar la mort des d’un ímpetu vital extraordinari, sense deixar de treballar pràcticament fins al final. Tot un seguit d’al·licients en aquest primer assaig obert, un espectacle d’entrada lliure, durant quatre dissabtes a les 18: 30 hores al Teatre Lliure de Montjuïc-Espai Lliure. Més informació >		Raymond Carver i Tess Gallagher, la seva dona

PRESENTACIÓ DE 4D ÒPTIC 7 de novembre de 2003. Javier Daulte autor i director de la peça va aprofitar la roda de premsa per apuntar alguns trets de la seva visió del teatre. Van presentar l’espectacle Àlex Rigola, Javier Daulte i Toni Casares, director de la Sala Beckett, coproductora de l’espectacle. Daulte torna a abordar la ciència ficció, en una història que parla de la realitat alternativa. Un tema en el fons molt teatral perquè al capdavall s’està parlant del joc entre la realitat i la ficció, un joc que forma part de la idiosincràsia del fet teatral. El director argentí va explicar que, en el seu teatre, els referents cinematogràfics hi són presents i molt evidents, a diferència d’una tradició de dramaturgs que han volgut viure expressament d’esquena al cinema i la seva aportació. Casares va fer incidència en l’excepcionalitat del projecte, pel que te d’aprofundiment en la relació de Javier Daulte amb la Sala Beckett, i també pel fet de ser una coproducció entre una sala alternativa i un dels grans teatres públics de la ciutat. Segons el director de la Sala Beckett aquestes experiències mixtes haurien de formar part de l’ecosistema teatral del país, i no quedar-se en un fenomen aïllat. En aquest sentit el Lliure i la Beckett obren una via de futur. Més informació >		Un moment de 4d òptic

LA UNIÓ DE TEATRES D’EUROPA ENS VISITA 14 de novembre de 2003. El Teatre Lliure acull aquest cap de setmana l’assemblea i un col·loqui de la Unió de Teatres d’Europa (UTE), una organització de la qual n’és membre fundador. La UTE va néixer el 1989 impulsada per bona part dels teatres més prestigiosos d’Europa –entre d’altres el Piccolo Teatro de Milano, l’Odéon Théâtre de l’Europe i el mateix Teatre Lliure– i algunes de les personalitats més importants del teatre europeu d’aquell moment –entre elles Girogio Strehler i Fabià Puigserver. Des del seu naixement celebra dues assemblees anuals, esdeveniment que s’aprofita per realitzar accions que tenen a veure amb la reflexió sobre el fet teatral, amb la reivindicació del teatre i la seva funció en el món d’avui i amb la gestió artística i administrativa institucional. S’aprofitarà l’assemblea de la UTE, que es farà el diumenge, per celebrar un col·loqui el dia abans al voltant del tema “Com defineix un teatre la seva línia artística?” Aquest és un tema recurrent i força controvertit que normalment forma part tant de les preocupacions dels programadors, com del seguiment que es fa, per part de crítica i públic de la trajectòria dels teatres públics. Moltes qüestions formen part d’aquest tema genèric i totes elles seran plantejades, durant el col·loqui, als diferents programadors i directors de teatre europeus: Quines són les paraules clau que defineixen la personalitat artística del vostre teatre? A l’hora d’establir les línies de programació es busca la diversitat o la concentració? Es dona llibertat als creadors, o primer es busquen unes obres i després els seus directors? S’impulsa la nova dramatúrgia? Quin és el paper que juguen les altres arts escèniques? O bé quin és el paper que volen jugar els grans teatres públics en l’ecosistema teatral de les vostres ciutats? 16 dels 19 teatres que formen la UTE estaran representats a la trobada de Barcelona, a banda de dos teatres convidats que aviat esdevindran membres de l’organització: el Teatro Nacional Sao Joao de Porto i el Schauspielhausfrankfurt de Frankfurt. Entre les personalitats assistents cal esmentar a George Lavaudant (Odéon-Théâtre de l’Europe), Lev Dodin (Maly Teatr), Anatoly Vassiliev (Théatre de Moscou), Gábor Zsámbéki (Katona) i Roger Planchon i Lluís Homar, membres de la UTE a títol individual. Els assistents aprofitaran l’ocasió per veure les dues obres en cartell al Teatre Lliure: Glengarry Glen Ross, de David Mamet, dirigida per Àlex Rigola i 4D Òptic escrita i dirigida per Javier Daulte. Web de la UTE >

JULI CÈSAR I BONES INTENCIONS A MADRID I BILBAO 21 de novembre de 2003. Les dues peces van ser molt ben acollides pel públic i la crítica durant la temporada 2002-2003 del Lliure de Gràcia. Ara s’ofereixen en les seves versiones castellanes pel públic de la resta de l’estat. Juli Cèsar de W. Shakespeare, dirigida per Àlex Rigola, aterra al Teatro de la Abadia, en el marc del Festival de Otoño de Madrid en el que suposa l’estada més llarga de la seva gira (del 19 al 30 de novembre). Bones Intencions, una obra de creació dirigida per Roger Bernat, serà acollida a Bilbao-Getxo el 20 de novembre, on se celebra l’Escenium Foro Internacional de las Artes Escénicas, un festival compromès amb les propostes més arriscades.

CARLOTA SUBIRÓS PREMI BUTACA 28 de novembre de 2003. Carlota Subirós, membre de l’Equip de Direcció Artística del Teatre Lliure, va rebre el Premi Butaca al millor espectacle de petit format per L’oficiant del dol. Els Premis Butaca organitzats per la revista Escena es van lliurar el dilluns 24 de novembre, a Premià de Mar, en un acte que va reunir, com cada any, a tota la professió teatral. La peça va fer temporada a l’Espai Lliure entre els mesos de maig i juny d’aquest any, dins la temporada 2002-2003 del nostre teatre. L’autor de l’obra, Wallace Shawn, dramaturg i actor de Nova York, va viatjar a Barcelona per presenciar la darrera funció i va felicitar a la directora. Shawn és un dels exponents de la nova dramatúrgia de la costa est americana. L’oficiant del dol és una reflexió sobre la llibertat d’expressió, l’escriptura, la lectura i la seva progressiva desaparició en el món d’avui. Carlota Subirós va plantejar una sòbria posada en escena amb Chantal Aimée, Gonzalo Cunill i Jordi Serrat dalt de l’escenari.		L'oficiant del dol