| |
|
|
COMENCEN
ELS ASSAIGS OBERTS
6 de novembre
de 2003. El dissabte 22 de novembre s’estrena No
pido nada excepto tiempo soleado un muntatge de Carol López
al voltant de la figura de Raymond Carver.
La jove directora Carol López perseguia de fa temps la possibilitat
d’elaborar un projecte escènic amb la poesia de Raymond Carver.
De Carver coneixem sobretot les seves narracions curtes: ja fa temps que
els crítics literaris parlen de l’estil “carverià” com
una fórmula narrativa directe, un llenguatge planer i unes temàtiques
properes al ciutadà del carrer. Aquest estil, molt imitat posteriorment,
va fer de Raymond Carver un escriptor molt llegit i venerat.
Però la faceta poètica d’aquest autor és encara
poc coneguda. Carol López ha volgut treballar les poesies de Carver
i al mateix temps determinats moments de la vida de l’escriptor en
una dramatúrgia que, de fet, ret un homenatge tant a la figura literària
com a la seva trajectòria vital. Carver va enfrontar la mort des
d’un ímpetu vital extraordinari, sense deixar de treballar
pràcticament fins al final.
Tot un seguit d’al·licients en aquest primer assaig obert,
un espectacle d’entrada lliure, durant quatre dissabtes a les 18:
30 hores al Teatre Lliure de Montjuïc-Espai Lliure.
Més
informació >
|
|

Raymond Carver i Tess
Gallagher,
la seva dona
|
 |
 |
 |
PRESENTACIÓ DE
4D ÒPTIC
7 de novembre
de 2003. Javier Daulte autor i director de la peça
va aprofitar la roda de premsa per apuntar alguns trets de la seva
visió del teatre.
Van presentar l’espectacle Àlex Rigola, Javier Daulte i Toni
Casares, director de la Sala Beckett, coproductora de l’espectacle.
Daulte torna a abordar la ciència ficció,
en una història que parla de la realitat alternativa.
Un tema en el fons molt teatral perquè al capdavall
s’està parlant del joc entre la realitat
i la ficció, un joc que forma part de la idiosincràsia
del fet teatral.
El director argentí va explicar que, en el
seu teatre, els referents cinematogràfics hi
són presents i molt evidents, a diferència
d’una tradició de dramaturgs que han volgut
viure expressament d’esquena al cinema i la seva
aportació.
Casares va fer incidència en l’excepcionalitat
del projecte, pel que te d’aprofundiment en la
relació de Javier Daulte amb la Sala Beckett,
i també pel fet de ser una coproducció entre
una sala alternativa i un dels grans teatres públics
de la ciutat. Segons el director de la Sala Beckett
aquestes experiències mixtes haurien de formar
part de l’ecosistema teatral del país,
i no quedar-se en un fenomen aïllat. En aquest
sentit el Lliure i la Beckett obren una via de futur.
Més
informació >
|
|

Un moment de 4d òptic |
 |
 |
 |
LA
UNIÓ DE TEATRES D’EUROPA ENS VISITA
14 de novembre
de 2003. El Teatre Lliure acull aquest cap de setmana l’assemblea
i un col·loqui de la Unió de Teatres d’Europa
(UTE), una organització de la qual n’és membre
fundador.
La UTE va néixer el 1989 impulsada
per bona part dels teatres més prestigiosos d’Europa –entre
d’altres el Piccolo Teatro de Milano, l’Odéon
Théâtre de l’Europe i el mateix Teatre
Lliure– i algunes de les personalitats més
importants del teatre europeu d’aquell moment –entre
elles Girogio Strehler i Fabià Puigserver. Des
del seu naixement celebra dues assemblees anuals, esdeveniment
que s’aprofita per realitzar accions que tenen
a veure amb la reflexió sobre el fet teatral,
amb la reivindicació del teatre i la seva funció en
el món d’avui i amb la gestió artística
i administrativa institucional.
S’aprofitarà l’assemblea de la UTE, que es farà el
diumenge, per celebrar un col·loqui el dia abans al voltant del
tema “Com defineix un teatre la seva línia artística?” Aquest és
un tema recurrent i força controvertit que normalment forma part
tant de les preocupacions dels programadors, com del seguiment que es fa,
per part de crítica i públic de la trajectòria dels
teatres públics.
Moltes qüestions formen part d’aquest tema genèric i
totes elles seran plantejades, durant el col·loqui, als diferents
programadors i directors de teatre europeus: Quines són les paraules
clau que defineixen la personalitat artística del vostre teatre?
A l’hora d’establir les línies de programació es
busca la diversitat o la concentració? Es dona llibertat als creadors,
o primer es busquen unes obres i després els seus directors? S’impulsa
la nova dramatúrgia? Quin és el paper que juguen les altres
arts escèniques? O bé quin és el paper que volen jugar
els grans teatres públics en l’ecosistema teatral de les vostres
ciutats?
16 dels 19 teatres que formen la UTE estaran representats a la trobada
de Barcelona, a banda de dos teatres convidats que aviat esdevindran membres
de l’organització: el Teatro Nacional Sao Joao de Porto i
el Schauspielhausfrankfurt de Frankfurt. Entre les personalitats assistents
cal esmentar a George Lavaudant (Odéon-Théâtre de l’Europe),
Lev Dodin (Maly Teatr), Anatoly Vassiliev (Théatre de Moscou), Gábor
Zsámbéki (Katona) i Roger Planchon i Lluís Homar,
membres de la UTE a títol individual.
Els assistents aprofitaran l’ocasió per veure les dues obres
en cartell al Teatre Lliure: Glengarry Glen Ross, de David Mamet, dirigida
per Àlex Rigola i 4D Òptic escrita i dirigida per Javier
Daulte.
Web
de la UTE >
|
|
 |
 |
 |
 |
JULI CÈSAR
I BONES INTENCIONS A MADRID I BILBAO
21 de novembre
de 2003. Les dues peces van ser molt ben acollides pel públic
i la crítica durant la temporada 2002-2003 del Lliure de
Gràcia. Ara s’ofereixen en les seves versiones castellanes
pel públic de la resta de l’estat.
Juli Cèsar de W. Shakespeare, dirigida
per Àlex Rigola, aterra al Teatro de la Abadia,
en el marc del Festival de Otoño de Madrid en
el que suposa l’estada més llarga de la
seva gira (del 19 al 30 de novembre).
Bones Intencions, una obra de creació dirigida per
Roger Bernat, serà acollida a Bilbao-Getxo el 20 de novembre,
on se celebra l’Escenium Foro Internacional de las Artes Escénicas,
un festival compromès amb les propostes més arriscades.
|
|
 |
 |
 |
 |
CARLOTA
SUBIRÓS PREMI BUTACA
28 de novembre
de 2003. Carlota Subirós, membre de l’Equip
de Direcció Artística del Teatre Lliure, va rebre
el Premi Butaca al millor espectacle de petit format per L’oficiant
del dol.
Els Premis Butaca
organitzats per la revista Escena es van lliurar
el dilluns 24 de novembre, a Premià de Mar, en
un acte que va reunir, com cada any, a tota la professió teatral.
La peça va fer temporada a l’Espai Lliure
entre els mesos de maig i juny d’aquest any,
dins la temporada 2002-2003 del nostre teatre. L’autor
de l’obra, Wallace Shawn, dramaturg i actor de
Nova York, va viatjar a Barcelona per presenciar la
darrera funció i va felicitar a la directora.
Shawn és un dels exponents de la nova dramatúrgia
de la costa est americana.
L’oficiant del dol és una reflexió sobre
la llibertat d’expressió, l’escriptura,
la lectura i la seva progressiva desaparició en
el món d’avui. Carlota Subirós
va plantejar una sòbria posada en escena amb
Chantal Aimée, Gonzalo Cunill i Jordi Serrat
dalt de l’escenari.
|
|

L'oficiant del dol |
| |
|
|
|