| |
|
|
ES
PRESENTA DDT, LA NOVA PUBLICACIÓ DEL LLIURE
5 de desembre
de 2003. DDT, Documents de Teatre, és un
almanac d’articles i entrevistes al voltant de l’actualitat
escènica relacionada amb l’activitat del Teatre Lliure.
La revista és una iniciativa de l’Equip de Direcció Artística
del Teatre Lliure i ha estat coordinada per Carlota Subirós i Guillem-Jordi
Graells. Es podrà trobar a la llibreria de la Sala Fabià Puigserver
del Teatre Lliure, al preu simbòlic d’1€.
Quin és el sentit de la publicació? Doncs, tal i com s’explica
en el seu editorial de presentació, la revista neix com “una
acció dramatúrgica”, un proposta de reflexió sobre
el fet escènic a partir de la programació del Teatre Lliure.
Es tracta de posar a l’abast de l’espectador un conjunt de
textos que ajudin a entendre totes les dimensions dels espectacles del
Lliure.
El primer número inclou tres articles que plantegen tres enfocs
sobre el fet teatral a càrrec de de Javeir Daulte, Thomas Ostermeier
i Wallace Shawn, una “mena” de narració curta d’Edward
Bond –l’autor de Lear, dirigit per Carme Portaceli
- i tres converses o entrevistes: Lluís Homar i Xavier Albertí parlen
sobre la seva manera d’entendre el compromís amb la seva professió;
Joan Ollé entrevista a Jan Lauwers –creador d’Images
of affection– i David Mamet (Glengarry Glen Ross) explica
la seva manera de crear ficció dramàtica en una entrevista
recent de John Lahr.
|
|
portada del DDT |
 |
|
|
EL
FESTIVAL DE SALZBURG COPRODUIRÀ SANTA JOANA DELS
ESCORXADORS, DEL TEATRE LLIURE
5 de desembre
de 2003. El nou expectacle d’Àlex Rigola, coproducció del
Teatre Lliure amb el Festival de Salzburg, el Fòrum de les
Cultures i el Festival Grec 2003, s’estrenarà el mes
de juny a Barcelona, i a l’agost viatjarà al prestigiós
festival austríac.
L’entrada en el projecte del Festival de Salzburg, juntament amb
el Fòrum i el Festival Grec, suposa un important recolzament internacional
al nou projecte del director del Lliure.
L’obra de Brecht és una reflexió sobre l’engany
de la caritat. L’autor alemany va intentar de destapar la ficció que
suposa, en les societats occidentals, auxiliar el salvatgisme del capitalisme
amb la beneficència. Per bé que el projecte està encara
en forma embrionària, Bibiana Puigdefàbregas i Marta R. Serra,
s’encarregaran d’escenografia i vestuari, com és habitual
en les obres dirigides per Rigola
|
|
bertolt brecht |
|
|
|
ROGER
BERNAT ESTRENA LA LA LA LA LA
12 de desembre
de 2003. El nou projecte del director és una coproducció entre
el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure que es podrà veure
a la plaça Margarida Xirgu, dins d’un hangar muntat
per a l’ocasió, des del 17 de desembre fins al 18
de gener.
LA LA LA LA LA és una
creació absolutament nova que gira al voltant
de sentiments, sensacions i circumstàncies personals, íntimes. Bones
intencions, la proposta de la temporada passada
al Lliure de Gràcia, tractava, per contra, l’esfera
de les voluntats de l’individu, l’espai dels
projectes.
Bernat s’ha volgut centrar en experiències personals
que tenen a veure amb la pèrdua, la manca d’il•lusió,
el desencant, i fins i tot en la depressió, per tal d’abordar
una escenificació, que es basarà més en la
plàstica sensorial, que en el contingut textual, com és
habitual en les seves creacions.
En aquesta ocasió Roger Bernat ha abordat el procés
creatiu des d’una perspectiva molt col•lectiva; a partir
d’una idea original pròpia, Ignasi Duarte s’ha
encarregat de la dramatúrgia, i la pràctica totalitat
de la companyia, Juan Navarro, Agnès Mateus, Sílvia
Pereira i el mateix Duarte ha participat del procés creatiu.
Més
informació >
|
|
un moment de l’assaig
de LA LA LA LA LA. fotografia neus masferrer |
|
|
|
ÈXIT
DE JULI CÈSAR A LILLE
19 de desembre
de 2003. El muntatge d'Àlex Rigola de l'obra de
Shakespeare rep una magnífica acollida de públic
i crítica en la seva presentació al programa d'espectacles
de Lille Ciutat Europea de la Cultura.
L'ovació que va dedicar el públic a l'espectacle en l'estrena
del passat dijous 11 de desembre, s'ha vist corroborada amb una excel·lent
acollida crítica als principals mitjans de comunicació francesos.
Així, Le Monde, en la seva edició del passat
dissabte, qualifica l'espectacle com un "memorable Juli Cèsar
que fa del teatre l'art més contemporani que existeix" i
en lloa "la posada en escena basada en l'energia corporal i coral
de l'excel·lent companyia del Lliure". Tot esmentant el Teatre
Lliure com "un dels espais de creació teatral
més interessants de l'estat espanyol", la crítica
acaba qualificant la presentació del muntatge al festival com una "obertura
teatral cop de puny - cop de mestre per Lille 2004".
Després de Lille, la gira internacional de Juli Cèsar portarà l’espectacle
a Roma, Toulouse, Caracas i Bogotà, després d’haver
passat ja per Madrid i Sant Petersburg, entre d’altres grans ciutats.
Le Monde:
"Jules
César", la politique comme jeu de massacreó >
|
|
 |
|
|
|
PRESENTACIÓ DE
LA NOVA CREACIÓ DE ROGER BERNAT
19 de desembre
de 2003. El director defineix LA LA LA LA LA com
un “autoretrat que ha fet el camí de la pintura a
l’escena.”
La presentació va
tenir dues vessants ben clares, d’una banda l’espectacle
de Roger Bernat i d’una altra el fet de ser un
projecte de coproducció que implica als dos teatres
que envolten la Plaça Margarida Xirgu. Els directors
del Mercat de les Flors, Andreu Morte i del Teatre Lliure, Àlex
Rigola i el gerent de la Ciutat del Teatre Joan Maria
Gual, van coincidir a significar el projecte com un punt
d’arrencada de les possibilitats de col·laboració dels
equipaments teatrals de Montjuïc. Gual es va felicitar
del fet que la idea que inspira la Ciutat del Teatre
comenci a rutllar a partir de continguts, abans de “la
construcció dels continents”. A la roda
de premsa també hi era present Xosé Denis,
director d’acció cultural de l’Institut
de Cultura de Barcelona.
Rigola va explicar que Roger Bernat no estaria mai sense feina en d’altres
ciutats europees: “el teatre públic s’ha d’alimentar
de creadors com Bernat.” El Lliure, doncs, es posiciona clarament
a favor de la creació de risc, una aposta que, segons va fer entendre,
es mantindrà les properes temporades.
Bernat no va voler explicar massa detalls de l’espectacle per no
desmuntar la sorpresa, però també perquè “a
mesura que el teatre s’allunya de la literatura es fa més
difícil explicar idees genèriques”. En tot cas, aquesta
vegada el muntatge és una exteriorització de processos mentals
propis: “tinc un cap que a vegades em fa mal a mi mateix i a vegades
fa mal als altres (...) això no crec que sigui una singularitat,
l’espectacle segurament és una exposició de la meva
pròpia vulgaritat, al capdavall la proposta que fa qualsevol creador
no és gaire diferent d’aquell vols jugar a futbol amb
mi? de l’escola”. Per tot plegat no és estrany
que el director definís l’espectacle com “un autoretrat
que ha fet el camí de la pintura a l’escena”.
Roger Bernat també va fer referència al fet que aquest ha
estat un procés creatiu molt col·lectiu, amb la col·laboració dels
dos principals actors en escena Juan Navarro i Agnès Mateus i la
introducció, per primer cop en la seva trajectòria, de la
figura del dramaturg en la persona de l’Ignasi Duarte. Una troballa
feliç que segurament repetirà en d’altres projectes.
Més
informació >
|
|
un moment de l’assaig
de LA LA LA LA LA. fotografia neus masferrer |
|
|
|
BONA ACOLLIDA
DE LES SESSIONS SOBRETITULADES DE GLENGARRY GLEN ROSS
24 de desembre
de 2003. La dada es desprèn d’una enquesta
que el Teatre Lliure realitza entre els espectadors dels passis
sobretitulats en castellà i anglès.
Enguany les tres grans produccions teatrals a la Sala Fabià Puigserver
ofereixen un sistema de sobretitulació en castellà i anglès
tots els dimecres, un servei que pretén facilitar l’accés
al teatre parlat en català al públic no catalanoparlant.
Aquest és un segment de la
població clarament en creixement a la nostra
ciutat pel que fa al consum de l’oferta cultural,
ja sigui per l’augment de residents estrangers
a la ciutat (estudiants i professionals), l’increment
del turisme cultural, o la consolidació de la
capital catalana com un dels principals centres d’activitat
comercial i financera de l’estat.
Dels primers resultats de l’enquesta
que el Lliure està duent a terme, es desprèn
que gairebé el 83% dels enquestats valoren com
a positiva aquesta experiència. D’aquests,
més del 20% ha respost que els sobretítols
els han ajudat a seguir l’obra, la qual cosa
confirma la utilitat d’un servei pioner en el
panorama teatral del país a l’hora de
facilitar l’accés al teatre català a
un públic més ampli.
Cal esmentar que, si bé la
majoria d’espectadors s’han assabentat
per la publicitat en premsa escrita d’aquestes
sessions sobretitulades, un 12,5% confessa haver accedit
a la informació a través de la pàgina
web del teatre. Aquest fet confirma d’una banda
la importància creixent de la comunicació electrònica,
també per a les institucions culturals com la
nostra, i d’una altra el pas endavant, quantitativament
i qualitativa, de la pàgina del Teatre Lliure
en la temporada present.
Sis personatges en busca d’autor,
la propera obra a la Sala Fabià Puigserver,
també oferirà, tot els dimecres, sobretítols
en castellà i anglès.
|
|
glengarry glen ross
fotografia ros ribas |
| |
|
|
|
2008-2009
