RECTA FINAL D’ASSAIGS DE SIS PERSONATGES EN BUSCA D’AUTOR 2 de gener de 2004. L’obra, dirigida per Joan Ollé, compta amb un gran repartiment, encapçalat per Lluís Marco, Marta Marco, Xavier Albertí, Enric Majó i Mercè Lleixà. L’obra de Pirandello va significar la seva consagració definitiva com a autor dramàtic, i la fama i el reconeixement internacional. De fet, introduïa un seguit de novetats des del punt de vista escènic que, posteriorment, van alimentar els corrents dramàtics més importants del segle XX. La posada en escena de Joan Ollé, respectuosa amb el sentit original de la peça, emfasitza els seu missatge de contradicció i el joc amb la realitat que proposa el dramaturg italià. Sis personatges en busca d’autor no és una obra sovintejada en el repertori del teatre professional català, malgrat el seu prestigi internacional i el repte que suposa des del punt de vista de la direcció i interpretació escèniques. Aquesta serà doncs, una oportunitat única de gaudir d’un Pirandello d’alçada.		un moment de l’assaig de sis personatges en busca d’autor fotografia ros ribas
AVUI ES PRESENTA SIS PERSONATGES EN BUSCA D’AUTOR 9 de gener de 2004. L’obra de Pirandello s’estrena el proper dijous 15 de gener a la Sala Fabià Puigserver. El director Joan Ollé ha plantejat una posada en escena austera i fidel a l’obra: no es vol distreure l’atenció de l’espectador d’un text genial que convida a reflexionar sobre la realitat, la veritat i la ficció. Això sí, la peça estarà puntejada amb les habituals notes de poesia que caracteritzen les seves direccions d’escena. El director ha quedat molt satisfet del període d’assaigs; el treball amb els actors ha estat enriquidor, i des del principi s’han trobat els objectius comuns entre intèrprets i director que caracteritzen una producció reeixida. Tot plegat ha vingut ajudat per un planter d’actors i actrius perfectament compenetrats amb els seus papers.		un moment de l’assaig de sis personatges en busca d’autor fotografia ros ribas
L’EXPOSICIÓ PERPETUUM MOBILE SOBRE L’OBRA DEL FOTÒGRAF JOSEP AZNAR A LA SALA FABIÀ PUIGSERVER 23 de gener de 2004. Josep Aznar és un dels professionals de la imatge més reconeguts en el món de la dansa. La mostra, que es va poder veure de novembre a gener a la Casa de la Danza de Logronyo, estarà al Lliure del 12 de febrer al 18 d’abril. Fotògraf oficial del Festival de Perelada des de l’any 1987, Aznar fa més de 25 anys que es dedica a captar imatges dels espectacles de dansa. Perpetuum Mobile és un repàs a la seva trajectòria que consta de 37 imatges; instants dels muntatges de coreògrafs de l’alçada de Roland Petit, Marta Graham, Pina Bausch, Àngel Corella o Maurice Bejart. Josep Aznar conserva un arxiu de més de 20.000 fotografies de les quals se n’ha fet la selecció seguint un criteri artístic, abans que periodístic: “Hem volgut deixar constància dels grans ballarins que han passat pel nostre país, però, per sobre de tot, el que ha primat en la nostra elecció ha estat l’estètica de les instàntànies” en paraules del director de la Casa de la Danza, productora de l’exposició. Per bé que l’exposició ha estat muntada des de La Rioja, les fotografies reflecteixen els espectacles de dansa molt majoritàriament en escenaris catalans com el mateix Ferstival de Perelada, el Festival Grec, el Mercat de les Flors i el Gran Teatre del Liceu, ja que aquest és l’àmbit d’actuació d’aquest professional. Amb aquesta exposició el Teatre Lliure inicia una política de dinamització dels seus espais no escènics a partir de les arts plàstiques. Al darrera hi ha la voluntat de provocar i ensenyar els punts de contacte entre les diferents àrees de la creació contemporània.
PRESENTACIÓ D’EVA PERÓN DE COPI 23 de gener de 2004. Jordi Prat i Coll, director i traductor de l’obra, explica per què va pensar en l’obra de l’argentí per al seu debut al Teatre Lliure. Si bé es es tracta d’un text passat de voltes, l’obra ataca molts temes de gran interès: d’una banda hi ha el mite d’Eva Perón –la utilització política del seu cadàver, per exemple, fet històric i documentat– d’una altra el tema de la mort, i més concretament, de la mort lenta, del càncer, de l’acceptació i no acceptació de la mort. Eva Perón és doncs, una peça que va més enllà de l’humor estripat que proposa. El transvestisme, per exemple (Eva Perón és interpretat per Xavi Sabata), per bé que no especificat en el text, està en el codi no escrit del llibre d’estil de l’autor. Sempre que s’ha representat l’obra aquest paper ha estat en mans d’un home. Copi doncs, busca la monstruositat, per què? Prat i Coll creu que tot plegat no és una altra cosa que un vehicle: aquesta màscara grotesca facilita d’arribar a l’essència del personatge. En paraules del director “Copi ha creat un personatge monstruós sobre el que no s’hi pot fer res, és així i prou. No sap quan estima i quan odia, ni per què”. Per això, Prat i Coll tracta els personatges com a vinyetes d’un còmic: des de la forma es busca el contingut, i no a l’inrevés. Àlex Rigola, va explicar el descobriment del director, a partir de la proposta que va presentar al Festival de Sitges, en la qual “s’endevinava un talent difícil de trobar avui en dia als escenaris”. Eva Perón estarà en cartell del 29 de gener al 22 de febrer a l’Espai Lliure Més informació >