teatre lliure


ELS PREMIS MAX 5 de març de 2004. Quatre produccions del Teatre Lliure han rebut nominacions per als premis Max d’enguany. Juli Cèsar, L’habitació del nen, Antígona i Pallassos Fòrum 2000 i pico, han arribat a la final dels premis de teatre més prestigiosos de l’Estat espanyol. Les nominacions de Juli Cèsar pertanyen a les categories de millor espectacle i millor direcció (Àlex Rigola), mentre L’habitació del nen i Antígona corresponen a la de millor autor (J. M. Benet i Jornet i Jordi Coca, respectivament) i Pallassos Fòrum 2000 i pico ha rebut la nominació com a millor espectacle infantil (Oriol Boixader, J.M. Mestres i Joan Montanyès). Els premis Max van néixer amb l’objectiu d’estimular i premiar el talent dels artistes i professionals de les arts escèniques segons el model dels Molière a França, els Olivier a Gran Bretanya o els Tonys de Broadway. Els seus creadors són La Sociedad General de Autores i Editores i la Fundació Autor. Són els mateixos professionals del món de l’espectacle els que, de manera democràtica i secreta, voten els seus companys en les diferents categories establertes. El lliurament dels Premis Max se celebrarà el proper 26 d’abril a l’Auditori de Saragossa.

DOSTOIEVSKI SEGONS CARLOTA SUBIRÓS 5 de març de 2004. El proper dijous s’estrena Nits blanques una dramatúrgia de la jove directora Carlota Subirós sobre el conte homònim de Dostoievski. Aquesta és la segona peça que dirigeix Carlota Subirós a l’Espai Lliure on la temporada passada va presentar L’Oficiant del dol de Wallace Shawn. Nits blanques és un projecte que va néixer en un cinema de reestrena, abans que en la mateixa literatura de l’escriptor rus. Subirós explica que allò que la va conduir a Dostoievski va ser la versió cinematogràfica de Luchino Visconti (Notti bianche, 1957). És des d’aquest punt que va iniciar la lectura de Dostoievski i la comprensió d’un text, aparentment senzill, però profund, com tot allò que ateny la gran cultura russa del segle XIX. Nits blanques és una obra del primer Dostoievski, del període ple d’il·lusions personals i col·lectives i lliure encara de l’ombra de pessimisme i religiositat que impregna la seva obra posterior. Malgrat tot planteja situacions que tenen a veure amb l’esperança, la fantasia i l’optimisme de l’amor, però també amb les contradiccions de l’atzar i la permanent indeterminació de l’esdevenidor. Nits blanques a partir d’un conte original de Fiodor Dostoievski, i direcció de Carlota Subirós s’estrena el dijous 11 de març i es podrà veure a l’Espai Lliure fins el proper 4 d’abril. Més informació >

CAROL LÓPEZ TORNA A L’ESPAI LLIURE 12 de març de 2004. El segon Assaig obert de Carol López és un espectacle de creació, un exercici de dramatúrgia que investiga sobre les diferents relacions entre les persones unides per vincles familiars o afectius. Carol López torna a envestir: demà dissabte estrena Una història en quatre parts el seu segon assaig obert de la present temporada a l’Espai Lliure. El bon sabor de boca deixat per No pido nada excepto tiempo soleado una dramatúrgia sobre Raymond Carver, ha carregat d’expectativa aquest segon exercici. Les quatre històries d’Una història en quatre reben els títols de La parella, Ells, Elles i El grup i són el resultat d’una feina intensa d’assaig, una exploració a partir de la improvisació. La directora ha aplicat tècniques dramtúrgiques, assajades en la seva dilatada experiència de treball conjunt amb alguns dels creadors escènics més interessants del moment. Una història en quatre parts, obra de creació de Carol López, s’estrena demà dissabte 13 de març i es podrà veure a l’Espai Lliure tots els dissabtes fins el proper 3 d’abril. Més informació >

NITS BLANQUES 12 de març de 2004. La peça, dirigida per Carlota Subirós, és una dramatúrgia sobre el famós conte homònim de Dostoievski interpretada per Joan Carreras, Gonzalo Cunill, Olalla Moreno i Kirsten Tinkler. Divendres 19 de març la directora i la companyia participaran d’un col•loqui en acabar la funció. De fet aquesta és una obra tan rica que deixa un extraordinari marge al debat: el dia de la presentació pública de la producció Carlota Subirós va apuntar alguns dels principals trets de la seva visió del conte de Dostoievski. Segons la directora el novel·lista rus aplicava una concepció molt teatral a les seves narracions, i Nits blanques no n’és una excepció. Les principals prevencions han estat les derivades del propi argument, declaradament romàntic, una història que podria trepitjar la frontera de la carrincloneria. Per aquesta raó la principal tasca ha estat extreure els missatges actuals i universals que Nits blanques conté. A partir, doncs, d’un text molt sòlid, s’han anat practicant uns talls molt precisos per anar introduint diferents perspectives. En aquesta direcció les versions cinematogràfiques de Robert Bresson i, sobretot, Luchino Visconti han estat un referent, no pel seu contingut, sinó pel fet d’haver aventurat noves mirades sobre la història de Dostoeivski. Nits blanques a partir d’un conte original de Fiodor Dostoievski, i direcció de Carlota Subirós es podrà veure a l’Espai Lliure des del 13 de març fins al proper 4 d’abril. Més informació >

ASSAIG OBERT 19 de març de 2004. Demà dissabte segon episodi d’Una història en quatre parts una dramatúrgia de Carol López. La peça d’aquesta setmana s’inspira en les situacions pròpies dels homes. El primer lliurament d’aquesta Història en quatre parts va consistir en un treball sobre el món de la parella. Situacions habituals en les relacions entre homes i dones en la trentena: la preceptiva discussió que s’esdevé quan a un o l’altre se li desperta l’instint procreador, la mala llet que esclata quan ens adonem que “ja no som tan joves”, o bé la dificultat en organitzar les prioritats quan “ja s’han cremat determinades etapes” (que és el que realment volem, ara que ja toca de fer alguna cosa). Els quatre episodis del muntatge estan encarats des d’una honesta manca de pretensions, i només volen oferir unes divertides pinzellades sobre les diferents facetes d’una determinada edat, una mena de fresc generacional que atraparà molts espectadors que es veuran retrats damunt l’escenari. A tot això hi ajuden molt unes interpretacions precises i ajustades que comuniquen bé la naturalitat de les escenes. Una història en quatre parts es presenta a l’Espai Lliure els propers dissabtes 20, 27 de març i 3 d’abril (18:30 hores, entrada lliure) Més informació >

EL LLIURE ACULL LA CELEBRACIÓ EL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 26 de març de 2004. L’Associació d’actors i directors professionals de Catalunya celebra el Dia Mundial del Teatre 2004 a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. L’acte comptarà amb les intervencions d’Hermann Bonnín, Manel Barceló i Sergi Mateu. Hermann Bonnín, president de l’Associació d’actors i directors professionals de Catalunya (AADPC), actuarà com a mestre de cerimònies de l’esdeveniment. La pràctica totalitat del sector teatral del país estarà representada demà a la Sala Fabià Puigserver, a través de les nombroses associacions, teatres i institucions que en formen part. Durant l’acte l’actor Manel Barceló, secretari general de l’AADPC llegirà el manifest 2004 de l’AADPC, un text que fa balanç del darrer any d’una professió que s’ha caracteritzat pel seu activisme contra la guerra d’Iraq i en favor de la llibertat d’expressió. Després Sergi Mateu en nom de l’Actors i Intèprets Societat de Gestió d’Espanya (AISGE) llegirà el Missatge Internacional de la dramaturga egípcia Fathia El Assal. Clourà la celebracó un brindis ofert pel Teatre Lliure, amfitrió de l’esdeveniment.