| |
|
|
CAROL
LÓPEZ: DARRER CAPÍTOL
2 d'abril
de 2004. El grup és el darrer títol d’Una
història en quatre parts, l’assaig obert dirigit i
dramatitzat per Carol López que ha estat durant quatre setmanes
a l’Espai Lliure.
Després d’haver vist els muntatges subtitulats La parella, Ells i Elles ara
no ens podem perdre El grup, una mena de síntesi de tots
els capítols. Les quatre peces són el resultat d’una
feina intensa d’assaig, una exploració a partir de la improvisació i
de l’original manera d’entendre el teatre per part de Carol
López.
Més
informació >
|
|
|
 |
|
|
DARRERA
SETMANA DELS JOGLARS
2 d'abril
de 2004. El retablo de las maravillas acaba temporada
amb una excel•lent acollida per part del públic. És
l’oportunitat de veure un dels grans espectacles d’aquesta
temporada abans de començar a tastar el menú del
Fòrum.
El Joglars han gaudit d’una excel•lent ocupació de la
Sala Fabià Puigserver (prop del 80%) i ja tenen una gira contractada –per
tot l’Estat espanyol–que ocupa tota la resta del 2004. Així doncs
són els últims dies per veure a Barcelona El retablo de las
maravillas,
La peça d’Els Joglars és un espectacle
que aprofita el magnífic punt de partida de
Cervantes per fer una repassada crítica del
nostre present. Tant és així, que el
resultat de les darreres eleccions generals va obligar
a Boadella i la seva gent a retocar alguns punts de
l’obra perquè mantingués el seu “punch”.
Més
informació >
|
|
 |
|
|
|
GELABERT
TORNA A LA SALA FABIÀ PUIGSERVER
9 d’abril
de 2004. La companyia Gelabert-Azzopardi torna al Teatre
Lliure amb l’espectacle 8421.../Viene regando flores
de La Habana a Morón. Són dues coreografies
que es van estrenar amb gran èxit de crítica i públic
a la mateixa Sala Fabià Puigserver durant el Festival Grec
2003 i que molts espectadors es van quedar sense poder veure. Ara
tenen l’oportunitat de recuperar-los només durant
4 dies, del 15 al 18 d’abril.
Llavors l’espectacle es va programar tres dies
i es van esgotar les entrades de totes les sessions.
Ara doncs, tenim una segona oportunitat per veure aquests
dos darrers treballs de Cesc Gelabert, inspirats en
la música de Shostakovich i la música
popular cubana.
8421... és una coreografia sobre un quartet de
corda decisiu per a la història de la música: sempre
s’havia pensat que el Quartet de corda núm. 8 en
C menor, havia estat escrit sota l’impacte que la ciutat
de Dresde havia provocat en el compositor el 1960. Però noves
investigacions han afegit dades per interpretar aquesta música
(vegeu més informació al enllaç)
La segona part de l’espectacle és un recorregut per la música
popular cubana, interpretada en directe pel Quartet Timbancó.
Un territori autènticament nou per Gelabert molt més avesat,
al llarg de la seva trajectòria, a treballar sobre peces de música
contemporània o clàssica.
Més informació sobre el Quartet
de corda núm. 8 en C menor, de Shostakovich
Més
informació >
|
|
 |
|
|
|
ÒPERA
A SECUNDÀRIA. EL BOSC DE FARUCÀRUN
16 d'abril
de 2004. Una història de mags, elfs i terres fantàstiques:
l’òpera El bosc de Farucàrun, protagonitzada
per alumnes de l’ensenyament secundari, llesta per la seva
estrena després de mesos de preparació.
Aquest és un projecte
promogut pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,
el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure i l’Institut Municipal
d’Educació de Barcelona, institucions que aporten
els diferents elements per tal e portar-lo a terme. L’empresa,
però, arriba a port a la Sala Fabià Puigserver del
Teatre Lliure per on passaran més de 2000 estudiants que
interpreten l’òpera.
El bosc de Farucàrun és una òpera
amb música del compositor Óscar Peñarroya,
i llibret de M. Carme Mateu Ribó, que va ser guanyadora
del Segon Concurs de Composició d’Òperes
per a Escolars. Després de Regals l’obra
representa la continuïtat del projecte Òpera
a secundària.
Més
informació >
|
|
 |
|
|
|
PORNO
A L’ESPAI LLIURE
23 d'abril
de 2004. La pornografia abordada des de l’humor: l’espectacle
dirigit per Dani Salgado és una divertida peça de
creació que evoca, des del nostre present, els móns
de Sade i Bataille.
A la roda de premsa de presentació de
l’espectacle, el director va comentar que el factor clau
havia estat el grup humà. Una temàtica com aquesta,
només es podia enfrontar amb un equip de gent amb una llarga
trajectòria de treball en comú. Aquesta confiança
ha permès treballar d’una manera relaxada.
Salgado creu que la pornografia és bàsicament un consol i
una manera optimista i fàcil d’encarar la vida. No hi ha barreres,
ni obstacles: “una noia que es presenta a una entrevista de feina
segur que acabarà fent l’amor amb l’entrevistador, de
grat i bon rotllo”. És un món de fantasia, fonamentalment
feliç.
Tres actors porno necessiten dos models més per tal de tirar endavant
una nova producció. Demanen, doncs, la reiconrporació de
dos ex-actors del gènere per tirar endavant el projecte. Sobre la
base d’aquest argument, i amb l’aportació de tots els
actors, Dani Salgado ha elaborat l’espectacle que, en bona mesura
també, es deutor dels universos erótico-literaris de
Georges Bataille i el Marqués de Sade.
Més
informació >
|
|
 |
|
|
|
IAGO
PERICOT A LA VIRREINA
30 d’abril
de 2004. Iago Pericot, director escènic d’Il
mondo della luna, es objecte d’una exposició al
Palau de la Virreina que recull alguns dels millors moments de
la seva trajectòria creativa, com a pintor, director d’escena
i dramaturg.
Es tracta d’un
dels creadors més grans del país i el país
el tenia mig oblidat. Soterrat en les fèrtils
galeries de l’underground, alguna sala
alternativa de la ciutat –l’Espai Brossa,
per exemple–, o algun intel·ligent director
de nova fornada –Roger Bernat, per exemple– l’havia
recuperat en els darrers anys. Llavors apareixia amb
la seva extraordinària llum. En els darrers temps
hem tingut, amb intermitències, mostres d’un
talent creatiu que no ens podíem permetre de tenir
aparcat.
L’exposició Iago Pericot: el joc i l’engany,
mostra la provocació i la tendresa de l’obra d’aquest
artista, a través d’un seguit d’instal·lacions,
videos, jocs interactius, pintures, etc. Un recorregut divertit que ensenya –a
qui vulgui prendre nota– que es poden descobrir i explotar les nostres
contradiccions i les del món que ens envolta, des de l’alegria
de viure.
|
|
 |
|
|
|
LA
LÍRICA DE HAYDN AL FABIÀ PUIGSEVER
30 d’abril
de 2004. Il mondo della luna, taller d’òpera
que coprodueixen Lliure i Liceu, s’estrena dilluns a la Sala
Fabià Puigserver a les ordres de Josep Caballé Domènech
i Iago Pericot.
Iago Pericot dirigeix l’escena,
i Caballé la part musical, d’una òpera
que Franz Joseph Haydn va estrenar el 1777 al palau dels
Esterházy de Galántha. El llibret, de Carlo
Goldoni, es basa en una farsa que el mateix autor havia
estrenat gairebé 30 anys abans i que altres compositors,
abans de Haydn havien traslladat al format d’òpera.
L'acció transcorre primer dins la casa del ric Buonafede, al qual
el fals astrònom Ecclitico i els seus falsos deixebles fan creure
que des del seu potent telescopi es veu la vida a la Lluna. L'entabanador
en realitat va darrere Clarice, filla de Buonafede, mentre que l'altra
filla, Flaminia, festeja amb el cavaller Ernesto (paper travesti per
a mezzosoprano) i la cambrera Lisetta segueix el mateix joc amb el criat
Cecco. Per assolir els seus projectes matrimonials, els tres homes convencen
Buonafede d'anar a visitar l'emperador de la Lluna i li fan beure un elixir –en
realitat un somnífer– que l'ha de transportar al planeta.
Més
informació >
|
|
 |
| |
|
|
|
2008-2009
