teatre lliure


EL FÒRUM 2004 AL LLIURE 3 de maig de 2004. El Lliure acull alguns dels millors espectacles que es podran veure a Barcelona en ocasió de l’esdeveniment. Bob Wilson, amb I La Galigo, serà el primer creador programat pel Fòrum que acollirà la Sala Fabià Puigserver. Es tracta d’un espectacle de grans dimensions amb gairebé 70 actors en escena, basat en Sureq Galigo, un poema èpic de Sulawesi Sud, Indonèsia. És, doncs, una experiència similar a la de Peter Brook amb el seu Mahabarata, i per això ha despertat una expectació semblant. Més endavant arriba El rey se muere d’Eugène Ionesco, una producció del Teatro de la Abadia dirigida per José Luis Gómez amb Francesc Orella. A mitjans de juny aterra al Lliure The Children of Herakles, una posada en escena de Peter Sellars, basada en Eurípides. The Wooster Group, una de les companyies més prestigioses dels Estats Units, presentaran To you, the Birdie (Phèdre) de Paul Schmidt, dirigida per Elizabeth Le Compte, al juliol. El teatre del Fòrum acaba al setembre amb el clàssic castellà La Celestina dirigida per Robert Lepage i amb Núria Espert. Si aquest és el nivell del teatre la dansa no queda pas enrera: Mikhail Baryshnikov, Cesc Gelabert i Àngels Margarit, estrenen tres projectes de gran format que formen en conjunt una de les panoràmiques més interessants de la dansa actual. L’oferta del Fòrum es completa amb el darrer projecte de Carles Santos, He de ser castigat per no haver estimat mai ningú, amb músics de l’ESMUC i amb Fermí Reixach, que presenta a l’Espai Lliure un treball al voltant de Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda, en el centenari del naixement de l’escriptor xilè.		Peter Sellars presenta The Children of Herakles (Els fills d’Heracles) a la Sala Fabià Puigserver. Foto Agustí Argelich

L’ASSOCIACIÓ D’ESPECTADORS DEL TEATRE LLIURE FA 15 ANYS 14 de maig de 2004. L’associació d’espectadors del Teatre Lliure celebra els seus 15 anys d’existència amb una lectura continuada de la poesia de Miquel Martí i Pol. A més regala a tots els associats una litografia de Cesc Espluga, el grafista que va dissenyar el conegut símbol del teatre, la seva “T”. L’acte de presentació de la litografia va tenir lloc el divendres 7 de maig a la Sala Fabià Puigserver, i va comptar amb les intervencions de Raimon Mateu, membre de la direcció de l’Associació, i Maria Martínez. María Martínez va glossar la figura d’en Cesc Espluga, un dels fundadors del Lliure el 1976 i la persona que ha tingut en les seves mans la imatge gràfica del teatre des del seu naixement. El Lliure va ser, durant la segona meitat dels setanta i bona part dels anys vuitanta, pioner en l’aportació de solucions visuals i estètiques noves en l’àrea de les arts escèniques, i això va ser en bona mesura responsabilitat d’en Cesc. L’acte central, però, de la celebració dels 15 anys serà una lectura continuada de textos de Miquel Martí i Pol durant 15 hores, 15 anys / 15 hores / 75 anys, 15 anys de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure, 15 hores de lectura i 75 anys del naixement del poeta de Roda de Ter, el dissabte 22 de maig. L’acte s’esdevindrà a l’Espai Lliure, entre les 10 del matí i la 1 de la matinada i comptarà amb lectors com ara Jordi Bosch, Emma Vilarasau, Pep Guardiola, personal del teatre, membres de l’Associació Amics de Martí i Pol i per descomptat, nombrosos membres de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure, que organitza la lectura. S’han establert diferents franges horàries en forma de blocs temàtics al voltant de l’obra del poeta: així es repassa la poesia social, l’amorosa, etc. I fins i tot està programada una lectura sencera de Fulgor i mort de Joaquin Murrieta, una obra de Pablo Neruda traduïda per Martí i Pol estrenada al teatre Lliure la temporada 1981-1982. Cada franja horària deixarà un espai de 10 minuts per a lectors espontanis que es vulguin afegir a la celebració amb la lectura dels textos que ells vulguin. A banda d’això els subscriptors del butlletí del Teatre Lliure podeu participar de l’esdeveniment, i llegir Martí i Pol a l’Espai Lliure, trucant al: 932 289 745.		Litografia de commemoració del quinzè aniversari de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure de Cesc Espluga

15 ANYS TOT LLEGINT MARTÍ I POL 20 de maig de 2004. Dissabte es farà la lectura de textos de Miquel Martí i Pol que celebra els primers 15 anys de vida de l’Associació d’Espectadors del Teatre Lliure. La lectura es perllongarà per espai de 15 hores, es farà a l’Espai Lliure i repassarà la pràctica totalitat de l’obra del poeta de Roda de Ter. Aquest és un acte que s’ha preparat amb molta il·lusió des de l’Associació, que ha viscut molt de prop la trajectòria del teatre, els seus èxits i les seves dificultats. Tal i com comentàvem la setmana passada, la lectura comptarà amb una nodrida representació de membres de l’Associació d’Espectadors, de treballadors del Teatre Lliure i de personalitats que formen part de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol. A més deixarà marge a la improvisació, perquè cada hora programada comptarà amb 10 minuts d’intervencions de lectors espontanis.

BOB WILSON AL LLIURE 20 de maig de 2004. I la Galigo és l’escenificació de Sureq Galigo, un poema indonesi que explica la gènesi del món i de la vida. Es tracta d’un dels esdeveniments més plàstics del Fòrum Barcelona 2004, amb més de 70 actors en escena, un vestuari i una il·luminació espectaculars. I la Galigo obre la sèrie d’espectacles programats pel Fòrum al Teatre Lliure. Per a Bob Wilson, un dels directors d’escena més prestigiosos del món, ha estat un desafiament de gran envergadura. La seva proposta però, ha volgut ser respectuosa amb la cultura que va generar el poema en què es basa l’espectacle. Wilson ha respectat l’espai i el temps i ha jugat amb la plàstica que li oferia les possibilitats d’un text que ben bé es podria comparar amb la nostra Biblia o el Mahabarata indi.

ES PRESENTA EL NOU NÚMERO DEL DDT 28 de maig de 2004. El DDT 02 publica articles de Dostoievski, Joan Ollé, Copi i Carlota Subirós. A més conté una història sencera de Copi en còmic i el text que va servir de base dramatúrgica a LA LA LA LA LA de Roger Bernat, escrit pel mateix Bernat i Sílvia Pereira. A banda de tot això la revista reprodueix una entrevista històrica a Luigi Pirandello i una conversa entre la corèografa María Muñoz i l’historiador de les arts escèniques José A. Sànchez.

EL TEATRO DE LA ABADÍA S’INSTAL·LA AL LLIURE 28 de maig de 2004. El rey se muere el clàssic d’Eugène Ionesco, és el darrer treball de direcció de José Luis Gómez. L’obra s’estrena a Barcelona en el marc de la programació del Fòrum Barcelona 2004. Es tracta d’un peça clau del teatre de l’absurd que molts dels grans directors europeus han escenificat. El rey se muere és la segona obra de Ionesco que munta Gómez després de Las sillas (1997). José Luis Gómez explica que, fins llavors, només havia treballat l’autor d’origen romanès per tal de preparar el seu ingrés a l’Institut d’Art Dramàtic de Westfàlia a principis dels anys seixanta. Allò que atrau particularment el director madrileny de Ioensco és que “és un autor profundament honest que parla de la natura humana d’una manera desvetlladora”. El dramaturg es va dedicar primer a la poesia i va rebre una forta influència del surrealisme, com la majoria d’intel·lectuals i artistes que podríem agrupar dins l’existencialisme. Potser per aquesta raó –continua Gómez– “(Ionesco) no té una escriptura dramàtica a l’ús, de desenvolupament lineal, més aviat obre perspectives de la consciència, com les obre la poesia (...) més que assenyalar-te les coses amb el dit, te’n descobreix la realitat subjacent”. Protagonitzada per Francesc Orella, El rey se muere ha estat la gran aposta del Teatro de La Abadía d’aquesta temporada i ja s’ha pogut veure en gira a Las Palmas, Valladolid, València, Pamplona, Santander i Bilbao.		foto ros ribas