La darrera producció teatral del Grup és un seguit de finestres, reflexions, confessions i confrontacions, situades en un paisatge modern d’alumini i plexiglass, monitors i càmeres ocultes, que converteixen moments privats en públics. Moltes coses conflueixen en aquesta creació: d’una banda el llenguatge de Marta Graham i Merce Cunningham, i d’una altra els elements del segle XVII francès i de la mitologia grega, combinats però, amb un concepte del moviment extret de l’esport del bàdminton.

The Wooster Group

The Wooster Group és un grup d’artistes que, durant trenta anys, ha col·laborat en la creació i producció d’obres de teatre i audiovisuals. Sota la direcció d’Elizabeth LeCompte, The Wooster Group, juntament amb els seus associats i personal, ha creat i interpretat el seu treball a la seva seu permanent, The Performing Garage, al Soho novaiorquès, així com a gires nacionals i internacionals.

The Wooster Group va néixer a partir d’un petit grup de persones que, el 1975, van crear la trilogia Three Places in Rhode Island, a partir de les experiències autobiogràfiques d’Spalding Gray (1941-2004). Des d’aleshores, el grup s’ha convertit en una companyia estable i permanent.

Les peces teatrals del Wooster Group es construeixen com una unió d’elements juxtaposats. Es tracta d’obres que combinen avantguardistes readaptacions de textos clàssics, materials trobats, pel·lícules i vídeos, dansa i treballs de moviment, un tractament ric i complexe de la música i un disseny d’escena de gust arquitectònic. Seguint un procés de superposició, col·lisió i, de vegades, sistemes sincronitzats, l’estructura va emergint de forma gradual durant el llarg procés d’assajos. El grup ha fet servir l’autobiografia personal i de grup, així com obres ja existents, com un principi organitzadors del seu treball. Tota la companyia juga un paper actiu en la creació, producció i interpretació del treball.

Pàgina web WOOSTER GROUP >

En la roda de premsa de presentació de l’espectacle Gelabert va manifestar la seva voluntat de parlar de les emocions del pensament, de coses comuns entre els ballarins. Durant la funció, de fet, s’estableix una competència entre el vídeo i el ballarí real.

El vídeo és obra del videoartista de Nova York Charles Atlas i la música és una partitura original de Carlos Miranda; Lydia Azzopardi, vestuari, completa la la fitxa artística.

Després d’aquest projecte el ballarí té un doble compromís amb el Festival d’Edimburg i posteriorment es posarà a treballar en el proper projecte, que serà estrenat a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure el mes de març de 2005. Gelabert-Azzopardi Cia. De dansa és companyia resident al Teatre Lliure.

Web Companyia Gelabert-Azzopardi >