| |
|
|
EL
LLIURE PRESENTA LA TEMPORADA 2004-2005
3 de setembre de 2004. El director Àlex
Rigola va subratllar l’atenció especial
de la programació als espectacles que combinen diferents gèneres
escènics.
Àlex Rigola va presentar la temporada acompanyat
una bona part dels directors que participen de la temporada,
i que han pogut fer un forat a les seves agendes per
assistir a la presentació, com ara Xavier Albertí,
Joan Ollé,
Carlota Subirós, Lourdes Barba, Carles Santos i Jordi Mesalles. Molts
dels actors que intervindran a les produccions seien a la graderia de l’Espai
Lliure (Lluís Homar, Mònica López, Lina Lambert, David Selvas,
Joan Carreras i Lluís Marco, entre d’altres).
Aquesta temporada inclou un “cicle temàtic” anomenat Love
affairs: un conjunt d’obres que tracten les relacions de parella en
diferents variants i versions (Mathilde, Marie i Bruce, Bostonianes, Nora, Una
Història en quatre parts, V.O.S., Hedda Gabler,
etc.). També cal esmentar la presència d’un nombre important
d’espectacles internacionals, tres dels quals son coproduïts per la
Schaubühne de Berlín (Back to the present, D’Avant i Nora).
Pep Salazar i Oriol Rossell s’estrenen en la coordinació de la programació musical
de la casa amb una selecció de grups de jazz de frontera que estaven buscant
ubicació a la ciutat (Sun-Ra Artkestra, Swod, Eric Mingus, etc.).
Altres punts importants de la temporada són la continuïtat renovada
dels Assaigs Oberts (plataforma de llançament per a joves directors) i
la important presència del Festival de Teatre Visual i de Titelles, amb
espectacles internacionals d’alt nivell.
|
|

Roda de premsa de presentació de la
temporada 2004-2005 del Teatre Lliure
|
 |
 |
 |
S’INAUGURA
L’EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA DE TONI CATANY
10 de setembre de 2004. Coincidint amb
l’estrena de les grans produccions de la temporada el Lliure
ha programat un seguit d’exposicions als espais oberts de la Sala Fabià Puigserver.
La primera mostra “Somniar Déus”, és una mirada sobre
el cos del ballarí.
“Toni Catany obté imatges que semblen
suspeses en un temps irreal, flotant entre el passat
i el present. Crea una atmosfera de melangia a través
del domini de la llum, evidenciant la seva passió per
l’expressió plàstica i visual
i centrant el seu interès en el bodegó,
el cos i el paisatge.”
De la pàgina web www.picassomio.com
“La principal dificultad de un artista fotógrafo
como él no es tanto recrear lo que se ve,
no es tanto darle otra apariencia, como captar la
realidad en su estatismo vivo, en su dinámica
profunda, en su desnuda y oculta trascendencia. Es
decir, parar el movimiento, la metamorfosis de las
cosas, sin que se vean muertas, sino vivas para siempre.
La gran dificultad es retratar algo que evoluciona,
pero que nos aparece como intemporal. Éste
es el reto: que en la obra de arte la vida esté y
no esté a la vez. Hacer una foto en donde
habite para siempre el misterio, la evanescencia,
a un tiempo lo efímero y lo perdurable. Pero
para que esto sea así, el motivo exterior
debe despertar profundos resortes personales, entrando
en comunión con la propia vida emocional.
Y por eso es por lo que "una pera no es un membrillo",
como dice el propio fotógrafo. Porque para él,
para la memoria de sus vivencias, no representan
lo mismo.”
Oriol Pi de Cabanyes La
Vanguardia 8-10-2000
Més
informació >
|
|

Una de les obres de Toni Catany
de la sèrie Somniar Déus |
 |
 |
 |
NÚRIA
ESPERT ÉS LA CELESTINA AL FABIÀ PUIGSERVERY
10 de setembre de 2004. L’actriu
debuta a l’escenari de Montjuïc amb el clàssic
de Fernando de Rojas dirigit per Robert Lepage.
En paraules de la mateixa Espert, en la roda de premsa
de presentació, aquest era un projecte que perseguia
des de feia molts anys i que va néixer al voltant
d’una taula, en un sopar, on l’actriu va
expressar al director canadenc el desig de treballar
amb ell. Va ser en aquell moment que Lepage va veure
una Celestina davant seu, la resta de la història és
un llarg procés, on s’han anat sumant
els recursos de diversos productors (Ciutat de les
Arts Escèniques de València i Forum Barcelona
2004, sobretot).
Núria Espert va explicar que poques vegades en la seva llarga carrera
professional havia tingut la sensació de treballar en un grup compacte
d’actors, en un equip; en molt poc temps el repartiment de La Celestina es
va convertir en una companyia de teatre. Espert va arribar a confessar que potser
per primer cop a la seva vida s’havia sentit feliç dalt de l’escenari,
quan, normalment, sempre havia estat després de l’actuació que
se sentia en plenitud.
Robert Lepage va fer referència a l’enorme llibertat amb la qual
ha encarat el projecte: com a nord-americà, fill d’una cultura nova,
no se sentia responsable de ser fidel a l’època de Fernando de Rojas.
En aquest sentit ha estat un avantatge comptar amb una versió com la del
poeta francòfon Michel Garneau, un text àgil i directe, que empra
la frase curta i assoleix una bona cadència rítmica. Lepage creu
que l’obra de Fernando de Rojas està parlant del caos moral d’avui,
d’aquí ve la seva vigència.
Més
informació >
|
|

Núria Espert com a Celestina.
©
Fòrum Barcelona 2004/Andreu Adrover |
 |
 |
 |
IL·LUSIONISTES A
L’ESPAI LLIURE
17 de setembre de 2004. La Companyia
Hongaresa, de Teatre presenta Il·lusionistes,
una
obra de Lluïsa Cunillé sobre les misèries de la faràndula.
Il·lusionistes és una comèdia que fusiona màgia,
la dansa i el cant, dirigida per Paco Zarzoso. A banda del mateix Zarzoso,
a l’obra intervenen Lola López, membre de la companyia, i l’actriu
i cantant Rosa López. A més compta amb boleros inèdits,
escrits pel músic valencià “Chapi”. (Premi dels Teatres
a la millor composició musical), i coreografies de la històrica
ballarina valenciana Amparo Fernández.
Els Il·lusionistes són un mag francòfil, una
faquir cantant i una escapista escriptora, desubicats i confosos, ja que a
la ciutat on actuen se celebren simultàniament els Jocs Olímpics,
i gairebé ningú va a veure la seva funció.
Més
informació >
|
|

Rosa López |
 |
 |
 |
LEPAGE: “COM
A DIRECTOR NO SÓC UN LÍDER, SÓC UN FACILITADOR”
23 de setembre de 2004. El director
va explicar la seva manera d’entendre el procés de creació teatral
davant d’un públic format per estudiants, professorat i professionals
de l’espectacle a l’Institut del Teatre.
El director va destacar la importància del caos i la sensualitat en
el centre de creació Ex Machina, per sobre de la reflexió. Cada
producció és es una oportunitat per explicar una història
al públic, però també d’aprofundir en el propi coneixement
dels que hi participen. Allò que sorgeix de manera espontània
i inesperada és sovint molt valuós. La mateixa resolució de
problemes tècnics és, per a Lepage, sovint el detonant inesperat
dels moments teatrals més màgics.
El públic que omplia el Teatre Estudi de l’Institut del Teatre
va fer nombroses intervencions que, de fet, van ocupar la major part de la
xerrada d’un Robert Lepage molt satisfet de La Celestina que acaba d’estrenar
al Lliure.
Més
informació >
|
|

Robert Lepage. © Sophie
Grenier |
 |
 |
 |
EL
JAZZ SATURNIÀ A LA FABIÀ
23 de setembre de 2004. La
llegendària
formació de Jazz fundada pel mític Sun
Ra, The Sun Ra Arkestra, interpretarà un únic concert a la Sala
Fabià Puigserver el dijous 30 de setembre. Aquest és el primer
dels sis concerts que conformen la programació musical d’aquesta
temporada al Lliure.
Els membres del grup, que es presenten per primer cop a Barcelona, estan convençuts
de ser els missatgers de Saturn a la terra; uns missatgers que transmet la
felicitat dels altres móns de l’espai sideral a través
del jazz.
Per bé que no veure’m físicament Sun Ra, que va abandonar
el planeta terra el 1993, el seu esperit circula dins l’Arkestra en forma
de bon rotllo musical. Ara el líder és Marshall Allen, un saxofon
de llarga trajectòria i enorme prestigi que va ser pioner del moviment
de jazzístic d’avantguarda a principis dels seixanta, amb un estil
basat en Johnny Hodges i Don Byas, i que va influir els saxofonistes mes destacats
d’avantguarda posteriors a ell.
Marshall Allen va prendre el timó de l’Arkestra en 1995, després
l’ascensió de Sun Ra en 1993 i de John Gilmore en 1995. Mr. Allen
segueix en la Sun Ra Residence de Filadèlfia, composant i fent arranjaments
per l’Arkestra, totalment lliurat una vida de disciplina centrada per
complet en l’estudi, la investigació i el desenvolupament dels
preceptes musicals de Sun Ra.
Més
informació >
|
|
 |
| |
|
|
|