| |
|
|
ES
PRESENTA EL CICLE DE MÚSICA DEL TEATRE LLIURE
1 d'octubre de 2004. The Sun
Ra Arkestra, Llibert Fortuny i David Albet, artistes presents
a la taula de la
roda de premsa. Àlex Rigola, Oriol Rossell i Pep Salazar expliquen
el cicle de música.
Segons Rigola el cicle de música al Lliure parteix de tres premisses:
no col·lapsar cap dels mercats que ja existeixen i funcionen a la ciutat,
barrejar músics internacionals amb d’altres residents a la ciutat
i buscar que la música que es programa correspongui a la nova programació en
dansa i teatre.
Salazar i Rossell, programadors del cicle, van explicar els sis concerts
que
el conformen, un per un, i van fer especial incidència en el primer, The
Sun Ra Artkestra, una formació absolutament mítica de la historia
del jazz nord-americà. La resta de concerts (que podeu consultar a la
nostra pàgina
web), són un punt de trobada entre la vena més jazzística
de Salazar i la més electrònica i avantguardista d’Oriol
Rossell. Més
informació >
|
|
The Sun Ra Arkestra
|
 |
 |
 |
RODRIGO
GARCÍA ÉS PROVOCACIÓ
1 d'octubre de 2004.
Nos permitimos ser los verdugos de África y Latinoamérica,
pero no toleramos una escena en que dos de mis actores se aplastan
comida entre las nalgas. Pues se trata de la comida que le hemos
birlado al resto del planeta, amigos . R. G.
Jardinería Humana, la darrera creació de
Rodrigo García, es presenta a la Sala Fabià Puigserver
del Teatre Lliure.
Jardinería Humana és en el fons un espectacle
al voltant de la llibertat humana, dels seus límits i de la
possibilitat de l’artista de transcendir-los. Com? a través
d’actuar directament sobre totes les nostres convencions, polítiques,
morals, ètiques, etc. García busca alterar la sensibilitat
del públic a través d’imatges provocadores amb
la intenció de plantejar preguntes que l’espectador es
pot endur a casa.
Els espectacles de Rodrigo García formen part de les línies d’avantguarda
de les programacions de festivals i teatres d’arreu d’Europa. De
la seva companyia, La Carnicería Teatro, a Barcelona s’han pogut
veure entre d’altres espectacles Borges (1999), Aftersun (2000), He
comprado una pala en Ikea para cavar mi tumba (2001) o La historia
de Ronald el payaso de MacDonalds’s (2002)..
Més
informació >
|
|

fotografia alain dugas |
 |
 |
 |
RODRIGO
GARCÍA I CONSTANZA MACRAS AL LLIURE
8 d'octubre de 2004. Es presenten
dos espectacles internacionals, Jardinería Humana de Rodrigo
García i Back to the Present de Constanza Macras, que vinculen el Lliure
amb l’avantguarda escènica d’Europa.
Els dos creadors van explicar els seus espectacles a través d’un
diàleg amb Àlex Rigola i davant la premsa de Barcelona. García
va començar recordant que davant per davant del Lliure, al Mercat de
les Flors, es va fer el casting de Jardineria Humana, un espectacle
que esta ple d’actors catalans. Malgrat la circumstància, Jardinería,
de moment, no compta amb cap altre funció a l’Estat espanyol tret
de les del Lliure (del 7 al 10 d’octubre).
Rodrigo García es defineix com un autor amb un component polític
i de denúncia que ha marcat totes les seves obres. No ha buscat fer
pamflets, però reconeix que alguns cops, els seu teatre ha esdevingut
pamfletari. Potser per això li ha costat de trobar programadors a l’Estat
espanyol que programin uns espectacles que sempre són incòmodes,
sobretot per a un determinat establishment.
En una línia no massa allunyada de tot això, Constanza Macras,
va presentar el seu espectacle de teatre dansa. Una reflexió sobre el
nostre passat i les deixalles que deixa, en forma d’objectes carregats
de memòria. L’espectacle recrea un casting per accedir a un reality
show, en el qual es vulgaritza tot aquest material. Back to the Present,
va ser una instal·lació abans que uns espectacle. En forma de
muntatge escènic es va presentar a la Schaubühne am Lehniner Platz
de Berlín.
Jardinería Humana es va estrenar
a la Sala Fabià Puigserver el dijous 7 d’octubre
i es podrà veure fins diumenge 10 d’octubre.
Horari de les funcions: de dimarts a dissabte a les 21 hores,
diumenge a les 18 hores. Back to the Present es
presenta en funció única el proper dimecres
13 d’octubre, també a la Sala Fabià Puigserver
a les 21 hores.
Més
informació Jardinería Humana >
Més informació Back to the Present >
|
|

|
 |
 |
 |
MONTSE
GUALLAR I LLUÍS MARCO A L’ESPAI LLIURE
15 d'octubre de 2004. S’estrena Mathilde de
Véronique Olmi, dirigida per Jordi
Mesalles, una peça que explora els laberints d’una parella madura.
Plantejada en forma de diàleg entre marit i muller, l’obra és
un duel interpretatiu entre dues de les figures més conegudes de l’escena
catalana, Montse Guallar i Lluís Marco.
Mathilde és una dona que no
pot adaptar-se a allò que la societat
li demana, per la seva edat i condició social. Està atrapada
en un viure sense sentit, en una buidor absoluta de la que en forma part
el seu marit, entre d’altres coses. Un affaire amb una adolescent
l’ha conduït a la presó; ara després de tres mesos
tancada torna i s’enfronta amb un marit esperançat a recuperar
la relació i salvar el matrimoni.
En la presentació de l’obra Mesalles va explicar que la peça
no planteja un debat intel·lectual, encara que de l’escena se’n
deriva una reflexió sobre la condició de la dona, i aquesta reflexió si
que enllaça amb un de debat avui present al carrer. Més
informació >
|
|
 |
 |
 |
 |
ONCLE
VÀNIA SEGONS JOAN OLLÉ
29 d'octubre de 2004. La setmana que
ve s’estrena L’oncle Vània d’Anton
Txèkhov, un clàssic del teatre universal que per primera vegada
es presenta al Teatre Lliure. El muntatge, dirigit per Joan Ollé, és
fidel a l’atmosfera rural de la Rússia de prerevolucionària
de principis del segle XX.
Ollé ha plantejat un Vània que pretén traslladar el missatge
de Txèkhov en el seu contingut i en la seva forma, sense manipulacions
que alterin una obra que ja es patrimoni de la humanitat. Però com tota
obra mestra, abans que una altre cosa, Vània és “força
local”, molt nacional, molt russa. L’argument de l’obra,
i els personatges que en desenvolupen la trama, expliquen en bona mesura la
situació política i social de la Rússia de finals del
segle XIX i principis del XX: una classe ociosa i terratinent xucla l’energia
d’una pagesia sacrificada, i n’atura el desenvolupament. I en aquell
moment la classe ociosa ja viu a les ciutats, per tant ja tenim aquí la
dualitat camp-ciutat que marca la contemporaneïtat a tota l’Europa
occidental.
A Oncle Vània Txèkhov crea un personatge que actua de
desllorigador, de catalitzador involuntari de l’enfrontament entre aquests
dos móns, camp i ciutat: Ielena (Mónica López), casada
amb un decrèpit professor jubilat, Aleksandr Vladímirovitx (Enric
Arredondo), però enamorada de Mikhail Ivòvitx (Andreu Benito).
Ielena és alhora objecte de desig del seu cunyat Vània (Xicu
Massó) i haurà de competir amb Sòfia (Maria Molins) per
l’atenció de Mikhail. El repartiment es completa amb Georgina
Cardona, Josep Maria Domènech, Àngels Poch i Toti Soler, que
interpreta en directe la música de l’espectacle.
Més
informació >
|
|

El director Joan Ollé i
la dissenyadora
de vestuari Míriam Compte enmig de l’assaig.
Fotografia Ros Ribas |
| |
|
|
|