teatre lliure


ES PRESENTA EL CICLE DE MÚSICA DEL TEATRE LLIURE 1 d'octubre de 2004. The Sun Ra Arkestra, Llibert Fortuny i David Albet, artistes presents a la taula de la roda de premsa. Àlex Rigola, Oriol Rossell i Pep Salazar expliquen el cicle de música. Segons Rigola el cicle de música al Lliure parteix de tres premisses: no col·lapsar cap dels mercats que ja existeixen i funcionen a la ciutat, barrejar músics internacionals amb d’altres residents a la ciutat i buscar que la música que es programa correspongui a la nova programació en dansa i teatre. Salazar i Rossell, programadors del cicle, van explicar els sis concerts que el conformen, un per un, i van fer especial incidència en el primer, The Sun Ra Artkestra, una formació absolutament mítica de la historia del jazz nord-americà. La resta de concerts (que podeu consultar a la nostra pàgina web), són un punt de trobada entre la vena més jazzística de Salazar i la més electrònica i avantguardista d’Oriol Rossell. Més informació >		The Sun Ra Arkestra

RODRIGO GARCÍA ÉS PROVOCACIÓ 1 d'octubre de 2004. Nos permitimos ser los verdugos de África y Latinoamérica, pero no toleramos una escena en que dos de mis actores se aplastan comida entre las nalgas. Pues se trata de la comida que le hemos birlado al resto del planeta, amigos . R. G. Jardinería Humana, la darrera creació de Rodrigo García, es presenta a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Jardinería Humana és en el fons un espectacle al voltant de la llibertat humana, dels seus límits i de la possibilitat de l’artista de transcendir-los. Com? a través d’actuar directament sobre totes les nostres convencions, polítiques, morals, ètiques, etc. García busca alterar la sensibilitat del públic a través d’imatges provocadores amb la intenció de plantejar preguntes que l’espectador es pot endur a casa. Els espectacles de Rodrigo García formen part de les línies d’avantguarda de les programacions de festivals i teatres d’arreu d’Europa. De la seva companyia, La Carnicería Teatro, a Barcelona s’han pogut veure entre d’altres espectacles Borges (1999), Aftersun (2000), He comprado una pala en Ikea para cavar mi tumba (2001) o La historia de Ronald el payaso de MacDonalds’s (2002).. Més informació >		fotografia alain dugas

RODRIGO GARCÍA I CONSTANZA MACRAS AL LLIURE 8 d'octubre de 2004. Es presenten dos espectacles internacionals, Jardinería Humana de Rodrigo García i Back to the Present de Constanza Macras, que vinculen el Lliure amb l’avantguarda escènica d’Europa. Els dos creadors van explicar els seus espectacles a través d’un diàleg amb Àlex Rigola i davant la premsa de Barcelona. García va començar recordant que davant per davant del Lliure, al Mercat de les Flors, es va fer el casting de Jardineria Humana, un espectacle que esta ple d’actors catalans. Malgrat la circumstància, Jardinería, de moment, no compta amb cap altre funció a l’Estat espanyol tret de les del Lliure (del 7 al 10 d’octubre). Rodrigo García es defineix com un autor amb un component polític i de denúncia que ha marcat totes les seves obres. No ha buscat fer pamflets, però reconeix que alguns cops, els seu teatre ha esdevingut pamfletari. Potser per això li ha costat de trobar programadors a l’Estat espanyol que programin uns espectacles que sempre són incòmodes, sobretot per a un determinat establishment. En una línia no massa allunyada de tot això, Constanza Macras, va presentar el seu espectacle de teatre dansa. Una reflexió sobre el nostre passat i les deixalles que deixa, en forma d’objectes carregats de memòria. L’espectacle recrea un casting per accedir a un reality show, en el qual es vulgaritza tot aquest material. Back to the Present, va ser una instal·lació abans que uns espectacle. En forma de muntatge escènic es va presentar a la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín. Jardinería Humana es va estrenar a la Sala Fabià Puigserver el dijous 7 d’octubre i es podrà veure fins diumenge 10 d’octubre. Horari de les funcions: de dimarts a dissabte a les 21 hores, diumenge a les 18 hores. Back to the Present es presenta en funció única el proper dimecres 13 d’octubre, també a la Sala Fabià Puigserver a les 21 hores. Més informació Jardinería Humana > Més informació Back to the Present >

MONTSE GUALLAR I LLUÍS MARCO A L’ESPAI LLIURE 15 d'octubre de 2004. S’estrena Mathilde de Véronique Olmi, dirigida per Jordi Mesalles, una peça que explora els laberints d’una parella madura. Plantejada en forma de diàleg entre marit i muller, l’obra és un duel interpretatiu entre dues de les figures més conegudes de l’escena catalana, Montse Guallar i Lluís Marco. Mathilde és una dona que no pot adaptar-se a allò que la societat li demana, per la seva edat i condició social. Està atrapada en un viure sense sentit, en una buidor absoluta de la que en forma part el seu marit, entre d’altres coses. Un affaire amb una adolescent l’ha conduït a la presó; ara després de tres mesos tancada torna i s’enfronta amb un marit esperançat a recuperar la relació i salvar el matrimoni. En la presentació de l’obra Mesalles va explicar que la peça no planteja un debat intel·lectual, encara que de l’escena se’n deriva una reflexió sobre la condició de la dona, i aquesta reflexió si que enllaça amb un de debat avui present al carrer. Més informació >

ONCLE VÀNIA SEGONS JOAN OLLÉ 29 d'octubre de 2004. La setmana que ve s’estrena L’oncle Vània d’Anton Txèkhov, un clàssic del teatre universal que per primera vegada es presenta al Teatre Lliure. El muntatge, dirigit per Joan Ollé, és fidel a l’atmosfera rural de la Rússia de prerevolucionària de principis del segle XX. Ollé ha plantejat un Vània que pretén traslladar el missatge de Txèkhov en el seu contingut i en la seva forma, sense manipulacions que alterin una obra que ja es patrimoni de la humanitat. Però com tota obra mestra, abans que una altre cosa, Vània és “força local”, molt nacional, molt russa. L’argument de l’obra, i els personatges que en desenvolupen la trama, expliquen en bona mesura la situació política i social de la Rússia de finals del segle XIX i principis del XX: una classe ociosa i terratinent xucla l’energia d’una pagesia sacrificada, i n’atura el desenvolupament. I en aquell moment la classe ociosa ja viu a les ciutats, per tant ja tenim aquí la dualitat camp-ciutat que marca la contemporaneïtat a tota l’Europa occidental. A Oncle Vània Txèkhov crea un personatge que actua de desllorigador, de catalitzador involuntari de l’enfrontament entre aquests dos móns, camp i ciutat: Ielena (Mónica López), casada amb un decrèpit professor jubilat, Aleksandr Vladímirovitx (Enric Arredondo), però enamorada de Mikhail Ivòvitx (Andreu Benito). Ielena és alhora objecte de desig del seu cunyat Vània (Xicu Massó) i haurà de competir amb Sòfia (Maria Molins) per l’atenció de Mikhail. El repartiment es completa amb Georgina Cardona, Josep Maria Domènech, Àngels Poch i Toti Soler, que interpreta en directe la música de l’espectacle. Més informació >		El director Joan Ollé i la dissenyadora de vestuari Míriam Compte enmig de l’assaig. Fotografia Ros Ribas