teatre lliure


NOTES SOBRE EL VÀNIA DEL LLIURE 5 de novembre de 2004. Joan Ollé: "L’oncle Vània de Txèkhov ha de començar a mirar-se des d’una altra òptica. L’ortodoxa interpretació naturalista no ens és explica la complexitat dels seus personatges, ni l’atmosfera de la situació." Joan Ollé va fer aquesta i altres consideracions a la roda de premsa de presentació de l’espectacle. El director va aprofitar l’oportunitat per reflexionar en veu alta sobre la naturalesa de l’obra txekhoviana. D’entrada va afirmar que abordar L’oncle Vània des del naturalisme pot ser una trampa: Stanislavski s’ho hagués passat malament per reproduir en escena un text que, llegit en profunditat, ens queda més proper a Beckett que a d’altres dramaturgs contemporanis a l’autor rus. Tot s’esdevé a l’estiu. En aquest “no-temps” d’alta densitat Txèkhoc situa els personatges sota el microscopi, com a metge que era, per observar-ne les seves patologies. A banda d’això Ollé va fer referència al luxe que ha suposat treballar amb Toti Soler a l’escenari, que elabora en directe la “banda sonora” de l’espectacle. El músic, present a la roda, va explicar que per a ell treballar en el Vània havia estat l’oportunitat de seguir fil per randa una procés de creació teatral. Més informació >		fotografia ros ribas

EL PRIMER ASSAIG OBERT DE LA TEMPORADA A ESCENA 12 de novembre de 2004. El primer assaig obert de la temporada, Happy Hour, s’estrena demà dissabte a la Sala Fabià Puigserver. Es tracta d’una dramatúrgia de Pau Miró sobre L’oncle Vània de Txèkhov. Aquesta temporada els assaigs oberts es relacionen amb els autors de les principals produccions pròpies del Lliure, i s’escenifiquen en els mateixos escenaris d’aquestes produccions, amb entrada gratuïta. En paraules del mateix Pau Miró “Happy Hour és una versió off de L’oncle Vània d’Anton Txèkhov”. Amb això vol significar el fet que ha tronat a escriure l’obra tot fent una “deconstrucció” de situacions i personatges. Tot, però, des d’una profunda admiració per l’autor rus. A Happy Hour Miró ha volgut, potser, portar a un extrem radical la visió de Joan Ollé sobre l’antinaturalisme de l’obra de Txèkhov: L’oncle Vània des de Beckett i no des d’Stanislavski, aquesta ha estat l’aposta. L’assaig obert de Miró buida de paper els personatges importants i omple els secundaris del Vània, els fa beure i ballar de forma permanent. A banda d’això, envaeix l’escenografia de la Fabià Puigserver sense miraments, amb una gespa artificial i una piscina de goma que trenquen l’estètica decimonònica de l’espai que Jon Berrondo ha dissenyat per la producció gran del Lliure. Irreverent? Potser si, però en tot cas una nova visió d’un nou creador. Aquest és l’objectiu de l’assaig obert, fer conèixer noves fornades de professionals de l’escena. Més informació >

LOUNGE FOR DINNER LARS HORNTVETH PRESENTA POOKA AL LLIURE 19 de novembre de 2004. Lars Horntveth és el líder del grup Jaga Jazzist, una banda de jazz que porta uns anys revolucionant la música d’aquest gènere al centre i nord d’Europa. Horntveth és un dels millors exemples de les noves línies de la creació musical: eclecticisme, barreja d’estils i moltes influències d’àmbits ben diferents. A Barcelona presenta el seu primer treball en solitari, Pooka, amb l’orquestra Barcelona 216, a la Sala Fabià Puigserver el dijous 25 de novembre. Pooka ha rebut una esplèndida acollida per part de la crítica especialitzada més prestigiosa d’arreu d’Europa (Wire, Jazzwise, GQ). Però, per altra banda, aquesta crítica ha tingut dificultats per classificar una música que és una equilibrada barreja de pop, jazz, electrònica i fins i tot banda sonora cinematogràfica. Per tal de ser més concrets en la música de Horntveth hi trobem coses de Charles Mingus, Robert Wyatt, Radiohead, Gil Evans, Björk, Cornelius, el Kronos Quartet, o el primer Tom Waits. Aquesta és la riquesa de la proposta musical de Lars Horntveth, una original cruïlla d’influències que es tradueixen en un discurs nou. Pooka pren el títol de l’animal invisible de la pel·lícula Harvey (1950), de Henry Koster, amb James Stewart, un homenatge al cinema que no és gratuït: la música d’aquest àlbum genera una atmosfera onírica molt propera al cinema; son notes que semblen escrites per subratllar imatges. Més informació >

L’AMSTERDAM PERCUSSION GROUP AL LLIURE 19 d'octubre de 2004. La formació dirigida per Josep Vicent és un dels conjunts de percussió més prestigiosos d’Europa. Al Lliure presenten un programa pensat per a l’ocasió que és una combinació de música contemporània, jazz i el que es coneix per “músiques del món”. L’Amsterdam Percussion Group (APG) es va fundar a mitjans dels anys 60, des de llavors ha viscut una evolució que ha seguit, en bona mesura, l’evolució de la música occidental dels darrers trenta anys. Si bé va néixer per interpretar música de la segona meitat del segle XX –molt rica en percussió– la formació ha derivat vers un ampli repertori que entén molt bé la barreja de cultures i estils musicals molt diferents. Aquesta evolució és responsabilitat del seu director artístic actual, Josep Vicent, un músic del País Valencià que ha fet carrera als Països Baixos, primer com a solista de la Royal Concertgebouw Orchestra i després al capdavant de l’APG. A la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure l’APG oferirà un concert amb peces del mateix Vicent, Pat Metheny, Terry de Mey i Steve Reich, entre d’altres compositors. Un repertori exquisit i variat que passa pel millor de la música contemporània (Reich), les influències africanes (Vicent) i el jazz (Metheny). Més informació >