| |
|
|
EL
MESTRE I MARGARITA I 4 D ÓPTIC PREMIS
BUTACA
3 de desembre de 2004. Les dues
obres, coproduides pel Teatre Lliure, van ser les guanyadores
en les
categories de millor espectacle teatral i millor espectacle de petit format
de la temporada 2003-2004.
Director i protagonista de El Mestre i Margarita, Xicu Massó i
Pep Tosar, van aprofitar l’ocasió per fer públic que l’obra
es podrà tornar a veure a Madrid, en versió castellana, abans
que s’acabi la present temporada. Per altra banda Javier Daulte, autor
i director de 4 D òptic, va agrair el fet d’haver disposat
d’una plataforma d’exhibició com el Lliure. L’actor
Jordi Rico va rebre el Butaca a millor actor de repartiment per aquesta mateixa
obra. L’obra després de fer gira ha tornat a Barcelona i encara
es pot veure a l’Antic Teatre.
Carmen de la companyia Metros, dirigida per Ramon Oller va
rebre el premi al millor espectacle de dansa. Aquest muntatge, que
es va poder veure a la sala Fabià Puigserver a començaments
de la temporada 2003-2004, és també una coproducció del
Teatre Lliure. A més les produccions del Lliure Eva Perón i Lear van
guanyar els butaca al millor vestuari –Ricard Prat i Llúcia
Bernet– i escenografia –Paco Azorín–, respectivament.
Els Butaca d’aquest any van premiar també a Mònica López
en la categoria de millor actriu de cinema per La Ciutat de Cesc Gay.
L’actriu aquest any està vinculada especialment al Teatre Lliure,
ja que ara interpreta L’Oncle Vània i després
protagonitzarà Marie i Bruce, dirigida per Carlota Subirós.
Els premis van reconèixer Iago Pericot amb un Butaca a la seva trajectòria
professional. Pericot va dirigir la passada temporada l’òpera Il
mondo della luna de Haydn, una coproducció també del Teatre
Lliure amb el Gran Teatre del Liceu.
Pel que fa a la resta de categories cal esmentar els Butaca a Xavier Albertí,
com a millor director per Vianants, Rosa María Sardà com
a millor actriu de teatre per Wilt, i Ramon Madaula millor actor de
teatre per Calígula.
|
|
Un moment de El mestre i Margarita
de M. Bulgàkov, dirigida per Xicu Massó
|
 |
 |
 |
JAN
FABRE AL LLIURE
10 de desembre de 2004. Quando
l’uomo principale è una donna és
un solo que el creador belga ha concebut per a Lisbeth Gruwetz, una
coreografia que treballa sobre la identitat de gènere. L’espectacle
es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver durant dos únics
dies, divendres 17 i dissabte 18 de desembre.
La inspiració d’aquesta peça procedeix dels actes antropomètrics
de l’artista conceptual francès Yves Klein, on s’utilitzaven
els cossos com a pinzells vivents. A l’obra de Fabre, els estampats de
Klein, sovint inexpressius, obtenen un aspecte característic i una aroma
seductora.
La ballarina es mou sota un cel ple d’ampolles, del qual goteja oli d’oliva
que després cau a raig, esquitxa i, finalment, transforma tot l’escenari
en un bany reflectant. L’oli evoca nombroses connotacions mèdiques,
cosmètiques i cristianes. L’olivera que fa de mare terra, vella
i indestructible, és un bàlsam per al món. Però també existeix
ambigüitat: en un altre temps, els seus fruits s’usaven com a anticonceptiu.
Per a Fabre, tota l’obra es un ritus de preparació per al màxim
salt, que ens torna al matriarcat. La força d’aquest solo està en
els seus canvis constants: d’home a dona, d’humà a animal,
de línies rectes a cercles, de moviments que consisteixen en rodar i lliscar
a aixecar-se lentament, com un arbre del qual broten cada cop més branques,
com un cigne que s’ha fecundat a ell mateix.
Gruwez causa una impressió duradora amb les seves metamorfosis totalment
creïbles, en extraordinària combinació amb les seves facultats
tècniques i el seu enorme poder d’expressió. És la “reina
guerrera de la bellesa” de Fabre, en un muntatge que reuneix el millor
de la interpretació, la dansa i el ritual.
Més
informació >
|
|
 |
 |
 |
 |
JULI
CÈSAR A LA SALA FABIÀ PUIGSERVER
23 de desembre de 2004. L’espectacle
que es va estrenar al Lliure de Gràcia la temporada
2002-03, recau ara a la Sala Fabià Puigserver després de dos anys
de gira internacional que l’ha portat a escenaris d’arreu d’Europa
en la seva versió catalana i l’estat espanyol i Sudamèrica
en versió castellana.
En paraules d’Àlex Rigola, director de l’espectacle, d’alguna
manera el que s’ha fet durant la gira internacional de “Juli Cèsar” ha
estat portar el Lliure de Gràcia a escenaris d’arreu d’Europa,
donat que l’escenografia de l’espectacle reprodueix l’escenari
de la històrica sala de Gràcia. Durant la roda de premsa de presentació del
muntatge, el director del Lliure va destacar també el fet que, amb la
gira d’aquest espectacle i la de “Santa Joana dels Escorxadors”,
es va configurant una companyia estable pels muntatges que Àlex Rigola
dirigeix al Teatre Lliure, sense que això vulgui dir tancar la porta a
molts altres actors i professionals del país que tenen cabuda en la resta
de projectes que configuren l’extensa programació del Teatre Lliure.
En aquest sentit, Rigola va avançar que el proper projecte que abordarà amb
el mateix equip artístic és una adaptació de Ricard III,
de William Shakespeare, un espectacle que formarà part de la programació de
la temporada 2005-06 del Lliure.
Més
informació >
|
|

|
| |
|
|
|