teatre lliure


THOMAS OSTERMEIER OBRE UN 2005 PLE D’AL·LICIENTS AL LLIURE 7 de gener de 2005. L’expectació al voltant de l’últim treball del prestigiós director de la Schaubühne s’ha traduït en el ràpid exhauriment de les entrades per les dues funcions d’aquest cap de setmana. “Nora” és una adaptació del clàssic d’Henrik Ibsen Casa de Nines, traslladant l’acció al Berlín dels nostres dies. Després de la Schaubühne, la programació del Lliure prossegueix amb destacats noms de l’escena nacional i internacional. Tot just després de “Nora”, arriba al Lliure “Santa Joana dels Escorxadors” de Bertolt Brecht, l’adaptació d’Àlex Rigola que va obrir el Grec 2004 i que torna a Barcelona després d’haver obtingut el premi per a joves directors al prestigiós Festival de Salzburg. Seguiran tres espectacles de tres joves directores de l’escena nacional: “Marie i Bruce”, de Wallace Shawn, dirigit per Carlota Subirós, de qui ja vam poder veure una adaptació d’aquest mateix autor fa dues temporades amb “L’Oficiant del dol”, “V.O.S.”, un treball de Càrol López a partir d’un text propi, i “Occisió”, de Lluïsa Cunillé, amb direcció de Lurdes Barba. Encara en teatre, tres espectacles de pes: “L’home de teatre” de Thomas Bernhard, amb direcció de Xavier Albertí i protagonitzat per Lluís Homar; “Bostonianes”, un text de David Mamet dirigit per Josep Maria Mestres i interpretat per Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco; i “Hedda Gabler”, el segon Ibsen de la temporada, aquest cop amb direcció d’Eric Lacascade i protagonitzat per Isabelle Huppert. Fora de l’àmbit estrictament teatral: música, amb Eric Mingus, Swod i l’esperat nou espectacle de Carles Santos; dansa, amb les noves creacions de Cesc Gelabert, Àngels Margarit i Jordi Cortés, a més de l’espectacle internacional “D’Avant”; i, per acabar, una perla a mig camí entre la dansa i la música: Andrés Corchero, Agustí Fernández i Miguel Poveda, en concert.		Un moment de Nora dirigida per Thomas Ostermeier

UN BRECHT AMB MÚSICA, DANSA, PROJECCIONS I DJ 14 de gener de 2005. Estrenat al Forum-Grec 2004, i guardonat amb el “Young Directors Award” a l’últim Festival de Salzburg, arriba al Lliure l’adaptació d’Àlex Rigola de “Santa Joana dels Escorxadors”. Un text sobre el capitalisme i la depredació que l’autor de “L’òpera de quatre rals” va escriure als trenta anys, en l’atmosfera convulsa i reivindicativa d’entreguerres. En la versió de Rigola, que ha merescut l’elogi unànime de la critica nacional i internacional, l’obra de Brecht es converteix en un espectacle trepidant que denuncia la virulència del sistema capitalista amb l’ajut d’actors, ballarins, projeccions de vídeo i un dj.

CARLOTA SUBIRÓS RETRATA LA CRISI D’UNA PARELLA A “MARIE I BRUCE” 21 de gener de 2005. Mònica López i Eduard Farelo són els actors encarregats de donar vida a la crisi matrimonial de Marie i Bruce, una peça del prestigiós dramaturg nordamericà Wallace Shawn que dirigeix Carlota Subirós en un muntatge en el que teatre i cinema conviuen a l’escenari. L’espectacle, que s’estrena el proper dimecres 26 de gener, es podrà veure a la Sala Fabià Puigsever fins el 27 de febrer. El desig d’entrar en els terrenys secrets de les persones és una de les motivacions que ha portat a la directora Carlota Subirós a muntar l’obra de Wallace Shawn, segons va explicar ella mateixa en la roda de premsa de la presentació de l’obra. L’espectacle ens mostra un dia en la vida de Marie i Bruce, una parella contemporània que s’engloba en la negror del món en el que viuen. Subirós va manifestar que el text de Shawn entra dins de la perspectiva de la dona i penetra en el forat de les angoixes, els dubtes i les contradiccions que li provoquen el desig de separar-se del seu marit. Tot això, però, sense deixar de banda algunes pinzellades d’humor àcid característiques en l’autor novaiorquès. Cinema i teatre es combinen en aquest muntatge, en el que tres projeccions reflecteixen al llarg de l’obra els records de la parella i el món en que viuen, mentre que el present de la parella es representa a escena. Justament un altre dels al·licients de l’espectacle és la intervenció en les projeccions d’un grapat de noms il·lustres de l’escena com Pere Arquillué, Andreu Benito, Rosa Boladeras, Gonzalo Cunill o Lluís Homar, entre d’altres. Cal destacar a més, la peculiaritat de que, en aquesta ocasió, públic i escenari se situen a la caixa escènica de la Sala Fabià Puigserver, en un espai que per les seves dimensions i la disposició de la grada, recorda inevitablement al Lliure de Gràcia. Més informació >		fotografia ros ribas

CAROL LÓPEZ PROPOSA UNA “COMÈDIA ROMÀNTICA” A PARTIR D’IMPROVISACIONS 28 de gener de 2005. La història de dues parelles relacionades entre elles és el punt de partida de V.O.S. (versió original subtitulada), una peça creada i dirigida per Carol López on la improvisació és un dels elements claus del muntatge. Els actors que exploren aquest procés creatiu són Paul Berrondo, Andrés Herrera, Vicenta Ndongo i Àgata Roca, que poc a poc van teixint el text de l’obra tot combinant-se amb les pautes de la directora. L’espectacle es va estrenar ahir dijous i es podrà veure a l’Espai Lliure fins el 20 de febrer. V.O.S. s’inclou dins el cicle “Love Affairs” que el Teatre Lliure programa aquesta temporada al voltant del món de la parella (juntament amb Marie i Bruce, en cartell a la Sala Fabià Puigserver). La mateixa directora va declarar en roda de premsa que es tracta d’una “comèdia romàntica” amb uns personatges amb els que, de ben segur, es podran identificar molts espectadors. Aquest és precisament un dels atractius d’un espectacle que es recolza en el treball de creació dels actors i en el que el joc i la improvisació es barregen i s’entrellacen amb les pautes de la directora. Aquest procés provoca que hi hagi un treball continu que comporta estar creant fins a l’últim moment i que el resultat de l’obra pugui ser diferent cada dia, la qual cosa va ser destacada pels quatre actors com un dels al·licients d’un treball que, per d’amunt de tot, persegueix l’objectiu d’entretenir l’espectador. Carol López, que torna al Lliure després de la magnífica acollida la temporada passada de l’Assaig Obert Una història en quatre parts, no es va poder estar de citar Woody Allen com un referent pel que fa al sentit del ritme i la proximitat dels personatges de les seves comèdies. Més informació >		fotografia ros ribas