teatre lliure


PERDENT LA PISTA AL VOLTANT DE WALLACE SHAWN WALLACE SHAWN: PUNT DE PARTIDA DEL CICLE ”ASSAIGS OBERTS” 4 de febrer de 2005. Perdent la pista és el títol de l’“assaig obert” que s’organitza al voltant de la figura del Wallace Shawn, autor del qual es pot veure l’obra Marie i Bruce a la sala Fabià Puigserver. Després de l’exitosa experiència de Happy Hour, arriba una nova oportunitat per els joves dramaturgs i directors d’utilitzar tots els recursos necessaris per fer un muntatge semiprofessional relacionat amb l’obra o autor que es troba en cartell al mateix moment. Ara és el torn de la directora Anna Llopart, que amb la dramatúrgia d’Anaïs Schaaf s’atreveix amb un muntatge ple de referències a obres i temàtiques de Shawn, una comèdia de creació on els personatges tenen certs rerafons tràgics. Perdent la pista s’estrena aquest proper dissabte 5 de febrer a les 18 hores i es podrà tornar a veure els dies 12, 19 i 26 de febrer amb entrada lliure.		Wallace Shawn

LA POÈTICA URBANA D’ERIC MINGUS EN DIRECTE AL LLIURE 11 de febrer de 2005. Fill del llegendari Charles Mingus, Eric Mingus arriba amb el seu baix a la sala Fabià Puigserver per sorprendre’ns amb el seu imaginari musical on cohabiten el funk i el rock, el jazz i l’electrònica, el rythm’n’blues i l’spoken word. El concert tindrà lloc un únic dia: el pròxim dijous 17 de febrer a les 22h. Per primera vegada a Barcelona. Un estil musical eclèctic que ressona a soul i a poètica urbana, una trajectòria que es nodreix de col·laboracions amb músics de la talla de Marianne Faithful, Beck, Todd Rundgren, Elliott Sharp, Nick Cave, Beth Orton, Elvis Costello, Bobby McFerrin i del trompetista Jim Dvorak. A partir dels seus dos àlbums en solitari - Um... Er... Uh... (1999) i Too Many Bullets. Not Enough Soul (2002) Eric Mingus i el seu baix arriben acompanyats per dos músics d’excepció: Ross Bonadonna al saxo i la guitarra, membre del grup d’improvisació Pachyderm Party i artífex del projecte Wombat Music Workshop, i Ethan Winogrand a la bateria, ex-component d’Unknown Gender i un habitual a les escenes jazzístiques de Madrid i Oviedo. Una ocasió única per descobrir i gaudir l’univers d’aquest músic novaiorquès. Més informació >		Eric Mingus

CESC GELABERT ESCALFA MOTORS AL LLIURE 18 de febrer de 2005. La companyia gelabert-azzopardi està acabant de polir les dues coreografies del nou espectacle que estrenarà el pròxim 2 de març. Psitt!!Psitt!! neix a partir de la música de Pascal Comelade, com un homenatge a Erik Satie. Sota el títol de Caravan, la segona coreografia fa referència a una peça de Duke Ellington i la dansa hi juga creant relacions entre els ballarins i la il·luminació. L’espectacle es podrà veure cinc únics dies a la Sala Fabià Puigserver. A l’escenari de la sala Fabià Puigserver hi ha molt moviment. Els tècnics s’afanyen a enllestir l’escenografia i adequar l’espai, mentre que la companyia de dansa gelabert-azzopardi assaja les dues coreografies que aviat es podran veure al Lliure. Pascal Comelade ha creat la composició Psitt!!Psitt!! amb piano i orquestració, com un homenatge particular a les anomenades “indicacions de caràcter” d’Eric Satie. La dansa que sorgeix a partir d’aquesta música conté tocs d’humor i malenconia alegre . La segona coreografia, Caravan, té el títol d’una peça de Duke Ellington. Un fons jazzístic subtil interpretat per Chet Baker entre d’altres, serveix com a teló de fons per a crear un ambient on ballarins i jocs de llum inspiren la dansa. Una coreografia on els mateixos ballarins serveixen de decorat per els altres ballarins. Psitt!!Psitt!!/Caravan serà al lliure del 2 al 6 de març. Més informació >		Fotografia Ros Ribas

UN DIÀLEG DE COREOGRAFIES: EL NOU ESPECTACLE DE CESC GELABERT 25 de febrer de 2005. El programa que la companyia de dansa resident al Teatre Lliure presenta del 2 al 6 de març es divideix en dues peces. Es tracta d’un espectacle que Cesc Gelabert ha concebut per explicar i transmetre diferents sensacions. A Psitt!!Psitt!! unes anotacions de caràcter d’Eric Satie inspiren una música lluminosa signada per Pascal Comelade, i a Caravan cançons de jazz americà i d’amor posen en dansa als 7 ballarins que integren la companyia gelabert-azzopardi. Sense deixar que el dit es posi vermell o Com un rossinyol amb mal de queixal són les anotacions de caràcter que Eric Satie escrivia a les seves partitures, i el que ha inspirat a Pascal Comelade a composar la música de la peça Psitt!!Psitt!! En paraules del mateix Cesc Gelabert en la presentació de l’espectacle, es tracta d’una coreografia molt lluminosa i suau que va entrant poc a poc. El vestuari que ha creat Lydia Azzopardi té reminiscències de la França de principis de segle XX, de l’època bohèmia de teatres i cabarets. En canvi, Caravan fa referència al nom d’una cançó de Duke Ellington, i la dansa descriu els encontres entre dues persones desconegudes en espais sense referències, només vestits amb la il·luminació de Baltasar Patiño. Els ballarins es van trobant en indrets desconeguts acompanyats per una recopilació de músiques jazzístiques interpretades per Chet Baker o The Neville Brothers entre d’altres, que conviden a l’espectador a identificar diferents emocions. Més informació >