| |
|
|
TEATRE
LLIURE WEEKEND
2 de desembre de 2005. Aquest cap de setmana el Teatre Lliure acollirà programadors
i premsa nacionals i internacionals en una activitat inèdita,
el Teatre Lliure Weekend. Aquesta iniciativa respon a
la voluntat de fomentar especialment l’intercanvi i la relació entre
professionals de l’activitat escènica internacional,
més enllà de la dinàmica habitual de temporada,
que faci del Lliure un espai obert de trobada. Durant el cap de
setmana podran assistir a les representacions de Ricard 3r i de Borges
+ Goya, i també a un assaig general de la nova producció d’Àlex
Rigola, European House (pròleg d’un hamlet sense
paraules), que s’estrenarà el pròxim dia
10 de desembre al Teatre de Salt dins la programació del
festival Temporada Alta.
European House es va presentar dimecres en roda de
premsa, durant la qual Rigola va expressar la seva “inexperiència
en fer espectacles de creació” per destacar “el
magnífic treball d’improvisació” dels
actors i actrius de la companyia del Lliure, que “han
estat assajant aquest espectacle durant el període de
funcions de Ricard 3r”. Salvador Sunyer, director
de Temporada Alta i membre de l’Equip de Direcció Artística
del Lliure, va definir “com una tradició” el
fet que s’estrenin al festival gironí els espectacles
del Lliure i els d’Àlex Rigola. El seu interès
per aquest director es basa en el fet que “té una
veu pròpia i una visió àmplia del món,
no autista”. Àlex Rigola va definir l’espectacle
com a “només apte per a voyeurs”,
molt marcat per l’espai escènic “que obliga
a un tempo lent, que és el temps que demana
mirar”. Partint dels personatges de Hamlet, i d’una
anècdota argumental, “l’arribada a casa
després d’un funeral, el del patriarca de la família”,
l’espectacle s’inspira també en Els
morts de James Joyce i en la versió cinematogràfica
que en va fer John Huston, per “fer un retrat de tots
nosaltres, d’aquesta vella Europa on els vius són
més morts que alguns morts”. L’espectacle és
una coproducció del Teatre Lliure i Temporada Alta amb
la col·laboració del Festival de Teatro Clásico
de Almagro i el Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès,
que es podrà veure al Lliure la temporada que ve.
en
gira / european house >
clip
video / ricard 3r >
clip
video / borges + goya > |
|
Salvador Sunyer presentant l’espectacle
European House amb Rigola i tota la companyia
|
| |
|
|
 |
 |
 |
FOI:
TRANSMETRE I SOBREVIURE
9 de desembre de 2005.
“Una magnífica
peça, grandiosa en la seva simplicitat, impregnada d’humanitat,
de trapelleria i d’humor.”
(Le Devoir)
"Aquest Sidi Larbi Cherkaoui balla com un àngel en combinacions que
són alhora espectaculars i sensitives.”
(De Morgen)
"Un cop més,
Les Ballets C. de la B. convencen amb una precisa observació del
món i una imaginació coreogràfica desbordant
dalt de l’escenari.”
(Braunschweiger Zeitung)
El pròxim dilluns, inusualment, hi haurà funció al Teatre
Lliure. Per dos únics dies, dilluns i dimarts, la Sala Fabià Puigserver
acollirà Foi, un espectacle del jove coreògraf Sidi Larbi
Cherkaoui. Aquest creador, que ja ens va fascinar amb D’avant al
Lliure la temporada passada, compta aquí amb els seus còmplices
habituals, la companyia belga Les Ballets C. de la B., i amb la inestimable col·laboració de
la Capilla Flamenca, una formació musical especialitzada en música
polifònica del Segle d’Or. Foi (fe, en català), és
per a aquest autor una continuació natural de D’avant. L’espectacle
posa en qüestió les diferències entre el món contemporani
i el món medieval a partir d’un tema central: la transmissió de
la història i dels mites d’una generació a una altra amb
una única finalitat: sobreviure. Si D’avant us va agradar,
no us ho podeu perdre!.
Segons el seu creador, aquest espectacle confronta deliberadament la música
de l’Ars Nova del segle XIV i la música tradicional transmesa oralment. “Són
dues maneres d’explicar i de transmetre, dues vies complementàries,
equivalents, de sobreviure al temps i a les noves tendències“, explica
Sidi Larbi a propòsit de l’espectacle. La representació uneix
doncs el món tardomedieval i el present i posa al mateix nivell el que
llavors era la lluita contra la pesta i les croades amb el que són ara
la SRAS i la guerra de l’Iraq. Amb una actitud deliberadament desinhibida
i qüestionadora, l’espectacle uneix cant, dansa i alguns textos en
anglès i francès. L’aportació en directe de la Capilla
Flamenca, una formació de quatre veus masculines que treballa en la recerca
i la recuperació del patrimoni musical medieval, serà també una
ocasió única d’escoltar peces que potser feia quatre o cinc
segles que no s’interpretaven i que són desconegudes en la seva
major part.
temporada
04-05 / D'avant >
clip
video / Foi >
Més
informació Foi > |
|

© Kurt Van Der Elst |
| |
|
|
 |
 |
 |
PPP,
TRENTA ANYS SENSE PIER PAOLO PASOLINI
16 de desembre de 2005. El passat 2
de novembre va fer trenta anys de la mort en estranyes circumstàncies
de Pier Paolo Pasolini. Coincidint amb aquest aniversari, Xavier Albertí i
Lluïsa Cunillé presenten a l’Espai Lliure un homenatge al que
ha estat considerat un dels grans intel·lectuals de la Itàlia del
segle XX. PPP és un retrat de Pasolini, una figura imprescindible del
teatre, la narrativa, el cinema, la poesia, l’assaig i el periodisme (sense
comptar amb la seva aproximació les arts plàstiques). I és
també una revisió del seu llegat, centrada sobretot en la crítica
a la corrupció del poder, la manipulació de la realitat i l’anorreament
social per mitjà de la religió i de l’educació. La
condició d’homosexual de Pasolini i una incomoditat clara respecte
del comunisme, també presents en aquest muntatge que aplega set actors
i actrius, acaben de perfilar la vigència absoluta d’un home que
va viure i va morir enfrontat al seu temps. PPP serà en cartell
fins el 15 de gener.
Més
informació >
|
|

© Ros Ribas |
| |
|
|
 |
 |
 |
ROMEO CASTELLUCCI
REINVENTA LA TRAGÈDIA
16 de desembre de 2005. Romeo Castellucci,
membre fundador de la italiana Socìetas Raffaello Sanzio,
ja fa temps que dóna voltes al sentit contemporani de la tragèdia.
El 2002 es va embarcar en una aventura insòlita que analitzava la tragèdia
a través de l’àmbit de les ciutats i que va acabar de prendre
forma el 2004. Deu ciutats europees es convertien així en les parades
d’un periple tràgic que comença i acaba a Cesena (Itàlia).
Unes parades que conformen l’argument de cada capítol per les característiques
específiques (històriques, climàtiques, etc.) de cada ciutat.
A Barcelona arriba per només dos dies, avui divendres i demà dissabte,
el tercer capítol d’aquesta Tragedia Endogonidia (que “s’autoreprodueix”)
dedicat a Berlín, dirigit per Castellucci i per Chiara Guidi, un altre
puntal de la companyia. Des del 1981, la Socìetas Raffaello Sanzio centra
de la seva activitat de recerca en espectacles que abracen les diverses disciplines
artístiques, fent un èmfasi especial en les arts plàstiques
i en l’imaginari mític.
Més
informació > |
|

© Luca del Pia |
| |
|
|
 |
 |
 |
GELABERT – AZZOPARDI
EN ESTAT PUR
23 de desembre de 2005. Per passar la setmana de Nadal, torna Psitt!!
Psitt!! / Caravan, l’espectacle de Cesc Gelabert i Lydia
Azzopardi que ja ens va fascinar la temporada passada. Estructurat
en dues parts, la proposta de dos dels creadors més representatius
de la dansa d’aquest país porta a escena vuit ballarins,
entre ells el mateix Cesc Gelabert. Partint de les instruccions
d’Erik Satie sobre la interpretació musical, podrem
gaudir d’un espectacle complet que uneix Pascal Comelade
amb Duke Ellington o Chet Baker. La Gelabert – Azzopardi,
companyia resident al Teatre Lliure des del 2003, serà en
cartell des d’avui, 23 de desembre, fins dijous que ve, 29
de desembre. Les funcions de Nadal i Sant Esteve seran a les 21h,
i la nit de Nadal no hi ha funció.
La relació entre Cesc Gelabert i el Teatre Lliure es remunta al 1977,
quan va estrenar a la seu de Gràcia Acció-0 i Acció-I amb
la seva primera formació, l’Espai de Dansa. Des del 1985, data en
què Gelabert forma companyia amb Lydia Azzopardi coincidint amb la producció de Desfigurat,
els espectacles de la Gelabert – Azzopardi Companyia de Dansa han tingut
una vinculació específica amb el Lliure que s’ha anat definint
durant tots aquests anys fins arribar a la fórmula actual de companyia
resident del teatre. En aquests més de vint anys, l’empenta dels
seus principals artífexs, de vegades amb la complicitat de figures com
Fabià Puigserver, Frederic Amat o Josep Montanyès, han fet realitat
un projecte que avui ens pot sonar insòlit: saber veure un espectacle
de dansa ‘contemporània’ fet aquí i que ens sigui necessari.
Coincidint amb la reposició de Psitt!! Psitt!! / Caravan, el
Lliure publica
un programa artístic dedicat a la trajectòria de Gelabert – Azzopardi
i la seva relació amb el teatre.
Més
informació > |
|

© Ros Ribas |
| |
|
|
 |
 |
 |
ROMEO CASTELLUCCI:
DEIXEM DE SER CONILLS?
23 de desembre de 2005. La
setmana passada, el capítol tercer de la Tragedia Endogonidia
de Romeo
Castellucci, dedicat a Berlín, va deixar la Sala Fabià Puigserver
consternada pel fred hivernal que reflectia aquesta experimentació sobre
el dolor. L’escena és Berlín, i Berlín és una
dona que ha perdut la filla i que s’enfronta a la dificultat de viure i
de transmetre el dolor a una platea que es va omplir de conills passius. Un cop
de puny metafòric de qualitat indiscutible a la mirada de tots nosaltres,
espectadors obligats a compartir grada amb aquests personatges inerts.
|
|

Els conills de Castellucci a la platea
de la Sala Fabià Puigserver |
| |
|
|
 |
 |
 |
| |
|
|
A PUNT ELS DIÀLEGS
AL CCCB
30 de desembre de 2005. El dilluns 9
de gener s’inicia el segon cicle de Diàlegs sobre
Literatura i Teatre que organitza l’Institut d’Humanitats de
Barcelona i el Teatre Lliure. Sota la premissa Del text dramàtic al text
escènic, el curs s’estructura en vuit sessions que es faran el dilluns
de set a dos quarts de nou del vespre al Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona, des d’ara fins el mes de maig. En cada diàleg comparteixen
taula un creador escènic d’un espectacle programat al Lliure aquesta
temporada i un especialista en el text. El primer del cicle és sobre Ricard
3r i comptarà amb Àlex Rigola, director de l’espectacle,
i Salvador Oliva, traductor. Us podeu inscriure a tot el curs o a sessions individuals
a l’Institut d’Humanitats: cursos@cccb.org /
tel. 93 412 21 74.
|
|

el Ricard 3r d’Àlex
Rigola
©
Ros Ribas |
| |
|
|
 |
 |
 |
ASSAIG OBERT SOBRE
PASOLINI
30 de desembre de 2005. David Selvas és
conegut sobretot com a actor de teatre, cinema i televisió.
La temporada passada va fer de director a la Sala Muntaner amb El virus de
Richard Strand i aquest dimecres, amb la complicitat del jove dramaturg i poeta
Albert Tola, han estrenat Who is P? dins els cicle d’Assaigs Oberts
del teatre. Who is P? és una relectura de la figura de Pasolini
centrada especialment en les tesis que expressa l’autor a Teorema.
Compta amb Mireia Aixalà, Ferran Carvajal, Matilda Espluga, Norbert Ibero
i Marc Rodríguez al repartiment. Es podrà tornar a veure els dissabtes
7 i 14 de gener i l’entrada és lliure. El cicle Assaigs Oberts és
un projecte del Lliure amb la col·laboració del Servei de Postgraduats
de l’Institut del Teatre per tal d’oferir a directors i dramaturgs
amb poca experiència la possibilitat de presentar al públic un
moment d’un procés d’assaigs sense la pressió d’estrenar
un espectacle acabat. Un risc amb xarxa necessari per a la maduració d’aquests
professionals que fan les seves primeres passes.
Més
informació > |
|

David Selvas dirigeix el seu
primer Assaig Obert |
| |
|
|
|