TEMPORADA ACTUAL 2008-2009
   
     

TEATRE LLIURE WEEKEND

2 de desembre de 2005.
Aquest cap de setmana el Teatre Lliure acollirà programadors i premsa nacionals i internacionals en una activitat inèdita, el Teatre Lliure Weekend. Aquesta iniciativa respon a la voluntat de fomentar especialment l’intercanvi i la relació entre professionals de l’activitat escènica internacional, més enllà de la dinàmica habitual de temporada, que faci del Lliure un espai obert de trobada. Durant el cap de setmana podran assistir a les representacions de Ricard 3r i de Borges + Goya, i també a un assaig general de la nova producció d’Àlex Rigola, European House (pròleg d’un hamlet sense paraules), que s’estrenarà el pròxim dia 10 de desembre al Teatre de Salt dins la programació del festival Temporada Alta
.

European House es va presentar dimecres en roda de premsa, durant la qual Rigola va expressar la seva “inexperiència en fer espectacles de creació” per destacar “el magnífic treball d’improvisació” dels actors i actrius de la companyia del Lliure, que “han estat assajant aquest espectacle durant el període de funcions de Ricard 3r”. Salvador Sunyer, director de Temporada Alta i membre de l’Equip de Direcció Artística del Lliure, va definir “com una tradició” el fet que s’estrenin al festival gironí els espectacles del Lliure i els d’Àlex Rigola. El seu interès per aquest director es basa en el fet que “té una veu pròpia i una visió àmplia del món, no autista”. Àlex Rigola va definir l’espectacle com a “només apte per a voyeurs”, molt marcat per l’espai escènic “que obliga a un tempo lent, que és el temps que demana mirar”. Partint dels personatges de Hamlet, i d’una anècdota argumental, “l’arribada a casa després d’un funeral, el del patriarca de la família”, l’espectacle s’inspira també en Els morts de James Joyce i en la versió cinematogràfica que en va fer John Huston, per “fer un retrat de tots nosaltres, d’aquesta vella Europa on els vius són més morts que alguns morts”. L’espectacle és una coproducció del Teatre Lliure i Temporada Alta amb la col·laboració del Festival de Teatro Clásico de Almagro i el Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès, que es podrà veure al Lliure la temporada que ve.

en gira / european house >
clip video / ricard 3r >
clip video / borges + goya >

 

Salvador Sunyer presentant l’espectacle
European House amb Rigola i tota la companyia
     

FOI: TRANSMETRE I SOBREVIURE

9 de desembre de 2005.
“Una magnífica peça, grandiosa en la seva simplicitat, impregnada d’humanitat, de trapelleria i d’humor.”
(Le Devoir)

"Aquest Sidi Larbi Cherkaoui balla com un àngel en combinacions que són alhora espectaculars i sensitives.”

(De Morgen)

"Un cop més, Les Ballets C. de la B. convencen amb una precisa observació del món i una imaginació coreogràfica desbordant dalt de l’escenari.”
(Braunschweiger Zeitung)

El pròxim dilluns, inusualment, hi haurà funció al Teatre Lliure. Per dos únics dies, dilluns i dimarts, la Sala Fabià Puigserver acollirà Foi, un espectacle del jove coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui. Aquest creador, que ja ens va fascinar amb D’avant al Lliure la temporada passada, compta aquí amb els seus còmplices habituals, la companyia belga Les Ballets C. de la B., i amb la inestimable col·laboració de la Capilla Flamenca, una formació musical especialitzada en música polifònica del Segle d’Or. Foi (fe, en català), és per a aquest autor una continuació natural de D’avant. L’espectacle posa en qüestió les diferències entre el món contemporani i el món medieval a partir d’un tema central: la transmissió de la història i dels mites d’una generació a una altra amb una única finalitat: sobreviure. Si D’avant us va agradar, no us ho podeu perdre!.


Segons el seu creador, aquest espectacle confronta deliberadament la música de l’Ars Nova del segle XIV i la música tradicional transmesa oralment. “Són dues maneres d’explicar i de transmetre, dues vies complementàries, equivalents, de sobreviure al temps i a les noves tendències“, explica Sidi Larbi a propòsit de l’espectacle. La representació uneix doncs el món tardomedieval i el present i posa al mateix nivell el que llavors era la lluita contra la pesta i les croades amb el que són ara la SRAS i la guerra de l’Iraq. Amb una actitud deliberadament desinhibida i qüestionadora, l’espectacle uneix cant, dansa i alguns textos en anglès i francès. L’aportació en directe de la Capilla Flamenca, una formació de quatre veus masculines que treballa en la recerca i la recuperació del patrimoni musical medieval, serà també una ocasió única d’escoltar peces que potser feia quatre o cinc segles que no s’interpretaven i que són desconegudes en la seva major part.

temporada 04-05 / D'avant >
clip video / Foi >
Més informació Foi >

 
© Kurt Van Der Elst
     

PPP, TRENTA ANYS SENSE PIER PAOLO PASOLINI

16 de desembre de 2005. El passat 2 de novembre va fer trenta anys de la mort en estranyes circumstàncies de Pier Paolo Pasolini. Coincidint amb aquest aniversari, Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé presenten a l’Espai Lliure un homenatge al que ha estat considerat un dels grans intel·lectuals de la Itàlia del segle XX. PPP és un retrat de Pasolini, una figura imprescindible del teatre, la narrativa, el cinema, la poesia, l’assaig i el periodisme (sense comptar amb la seva aproximació les arts plàstiques). I és també una revisió del seu llegat, centrada sobretot en la crítica a la corrupció del poder, la manipulació de la realitat i l’anorreament social per mitjà de la religió i de l’educació. La condició d’homosexual de Pasolini i una incomoditat clara respecte del comunisme, també presents en aquest muntatge que aplega set actors i actrius, acaben de perfilar la vigència absoluta d’un home que va viure i va morir enfrontat al seu temps. PPP serà en cartell fins el 15 de gener.


Més informació >

 
© Ros Ribas
     

ROMEO CASTELLUCCI REINVENTA LA TRAGÈDIA

16 de desembre de 2005. Romeo Castellucci, membre fundador de la italiana Socìetas Raffaello Sanzio, ja fa temps que dóna voltes al sentit contemporani de la tragèdia. El 2002 es va embarcar en una aventura insòlita que analitzava la tragèdia a través de l’àmbit de les ciutats i que va acabar de prendre forma el 2004. Deu ciutats europees es convertien així en les parades d’un periple tràgic que comença i acaba a Cesena (Itàlia). Unes parades que conformen l’argument de cada capítol per les característiques específiques (històriques, climàtiques, etc.) de cada ciutat. A Barcelona arriba per només dos dies, avui divendres i demà dissabte, el tercer capítol d’aquesta Tragedia Endogonidia (que “s’autoreprodueix”) dedicat a Berlín, dirigit per Castellucci i per Chiara Guidi, un altre puntal de la companyia. Des del 1981, la Socìetas Raffaello Sanzio centra de la seva activitat de recerca en espectacles que abracen les diverses disciplines artístiques, fent un èmfasi especial en les arts plàstiques i en l’imaginari mític.

Més informació >

 
© Luca del Pia
     

GELABERT – AZZOPARDI EN ESTAT PUR

23 de desembre de 2005.
Per passar la setmana de Nadal, torna Psitt!! Psitt!! / Caravan, l’espectacle de Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi que ja ens va fascinar la temporada passada. Estructurat en dues parts, la proposta de dos dels creadors més representatius de la dansa d’aquest país porta a escena vuit ballarins, entre ells el mateix Cesc Gelabert. Partint de les instruccions d’Erik Satie sobre la interpretació musical, podrem gaudir d’un espectacle complet que uneix Pascal Comelade amb Duke Ellington o Chet Baker. La Gelabert – Azzopardi, companyia resident al Teatre Lliure des del 2003, serà en cartell des d’avui, 23 de desembre, fins dijous que ve, 29 de desembre. Les funcions de Nadal i Sant Esteve seran a les 21h, i la nit de Nadal no hi ha funció
.

La relació entre Cesc Gelabert i el Teatre Lliure es remunta al 1977, quan va estrenar a la seu de Gràcia Acció-0 i Acció-I amb la seva primera formació, l’Espai de Dansa. Des del 1985, data en què Gelabert forma companyia amb Lydia Azzopardi coincidint amb la producció de Desfigurat, els espectacles de la Gelabert – Azzopardi Companyia de Dansa han tingut una vinculació específica amb el Lliure que s’ha anat definint durant tots aquests anys fins arribar a la fórmula actual de companyia resident del teatre. En aquests més de vint anys, l’empenta dels seus principals artífexs, de vegades amb la complicitat de figures com Fabià Puigserver, Frederic Amat o Josep Montanyès, han fet realitat un projecte que avui ens pot sonar insòlit: saber veure un espectacle de dansa ‘contemporània’ fet aquí i que ens sigui necessari. Coincidint amb la reposició de Psitt!! Psitt!! / Caravan, el Lliure publica un programa artístic dedicat a la trajectòria de Gelabert – Azzopardi i la seva relació amb el teatre.

Més informació >

 
© Ros Ribas
     

ROMEO CASTELLUCCI: DEIXEM DE SER CONILLS?

23 de desembre de 2005.
La setmana passada, el capítol tercer de la Tragedia Endogonidia de Romeo Castellucci, dedicat a Berlín, va deixar la Sala Fabià Puigserver consternada pel fred hivernal que reflectia aquesta experimentació sobre el dolor. L’escena és Berlín, i Berlín és una dona que ha perdut la filla i que s’enfronta a la dificultat de viure i de transmetre el dolor a una platea que es va omplir de conills passius. Un cop de puny metafòric de qualitat indiscutible a la mirada de tots nosaltres, espectadors obligats a compartir grada amb aquests personatges inerts.

 
Els conills de Castellucci a la platea
de la Sala Fabià Puigserver
     
     

A PUNT ELS DIÀLEGS AL CCCB

30 de desembre de 2005. El dilluns 9 de gener s’inicia el segon cicle de Diàlegs sobre Literatura i Teatre que organitza l’Institut d’Humanitats de Barcelona i el Teatre Lliure. Sota la premissa Del text dramàtic al text escènic, el curs s’estructura en vuit sessions que es faran el dilluns de set a dos quarts de nou del vespre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, des d’ara fins el mes de maig. En cada diàleg comparteixen taula un creador escènic d’un espectacle programat al Lliure aquesta temporada i un especialista en el text. El primer del cicle és sobre Ricard 3r i comptarà amb Àlex Rigola, director de l’espectacle, i Salvador Oliva, traductor. Us podeu inscriure a tot el curs o a sessions individuals a l’Institut d’Humanitats:
cursos@cccb.org / tel. 93 412 21 74.

 
el Ricard 3r d’Àlex Rigola
© Ros Ribas
     

ASSAIG OBERT SOBRE PASOLINI

30 de desembre de 2005. David Selvas és conegut sobretot com a actor de teatre, cinema i televisió. La temporada passada va fer de director a la Sala Muntaner amb El virus de Richard Strand i aquest dimecres, amb la complicitat del jove dramaturg i poeta Albert Tola, han estrenat Who is P? dins els cicle d’Assaigs Oberts del teatre. Who is P? és una relectura de la figura de Pasolini centrada especialment en les tesis que expressa l’autor a Teorema. Compta amb Mireia Aixalà, Ferran Carvajal, Matilda Espluga, Norbert Ibero i Marc Rodríguez al repartiment. Es podrà tornar a veure els dissabtes 7 i 14 de gener i l’entrada és lliure. El cicle Assaigs Oberts és un projecte del Lliure amb la col·laboració del Servei de Postgraduats de l’Institut del Teatre per tal d’oferir a directors i dramaturgs amb poca experiència la possibilitat de presentar al públic un moment d’un procés d’assaigs sense la pressió d’estrenar un espectacle acabat. Un risc amb xarxa necessari per a la maduració d’aquests professionals que fan les seves primeres passes.

Més informació >

 
David Selvas dirigeix el seu primer Assaig Obert