LAST CHANCE, ESTRENA AL TEATRE BARTRINA

6 d'abril de 2006. Demà divendres s’estrena al Teatre Bartrina de Reus l’últim espectacle de Carol López: Last Chance (última oportunitat). Aquesta és la primera coproducció del centre d’Arts Escèniques de Reus - CAER amb el Lliure, i reflecteix la voluntat d’establir lligams entre els centres actius interessats en la creació contemporània. Aquesta nova proposta de Carol López, que l’any passat va despuntar amb VOS, compta amb Dolo Beltrán (cantant del grup Pastora), Paul Berrondo i Andrés Herrera al repartiment, i tracta un tema de rigorosa actualitat: la corrupció. Last Chance (última oportunitat) serà al Teatre Bartrina només dos dies i a partir del 20 d’abril es podrà veure a l’Espai Lliure.

last chance >

LAST CHANCE ARRIBA A L’ESPAI LLIURE

20 d'abril de 2006. Després de la magnífica acollida al Teatre Bartrina de Reus, s’instal•la a l’Espai Lliure l’últim espectacle de Carol López: Last Chance (última oportunitat). Tres històries enllaçades a l’entorn de la corrupció conformen l’estructura d’una peça on Dolo Beltrán, Paul Berrondo i Andrés Herrera, col•laboradors habituals de López, encarnen fins a set personatges de dos móns enfrontats. Segons la dramaturga i directora barcelonina, Last Chance tracta especialment “d’encontres i desencontres”, i s’ha gestat a partir del joc teatral. Durant la roda de premsa, Carol López explicava així la seva manera de treballar: “arribo a l’assaig amb una escaleta argumental, i els diàlegs van sorgint a partir de la improvisació”. L’espectacle, fruit d’una proposta del Lliure, és una coproducció amb el centre d’Arts Escèniques de Reus – CAER, i es podrà veure a l’Espai Lliure fins al 14 de maig.

“Un món marginal, amb personatges que estan mal vistos, i un món fashion que ensenya la pròpia merda”: aquest és el punt de partida de Carol López per parlar de les “últimes oportunitats dels personatges per canviar de vida, per sortir d’un món, i per parlar d’amors que no podran ser i tot el de sempre...”. Després de l’èxit obtingut l’any passat amb V.O.S., López torna a comptar amb una de les seves actrius predilectes, Dolo Beltrán, que ha estat dos anys fora dels escenaris teatrals engegant amb èxit el projecte musical del grup Pastora amb els germans Riba. Aquesta és doncs la seva recuperació per a l’escena, en un espectacle que “té molta música, perquè quan tinc un actor que sap cantar no me’n sé estar d’aprofitar-ho”. Una cançó que signa Beltrán i Caïm Riba, interpretada en directe, conforma entre d’altres la banda sonora d’una espectacle que “beu molt del cinema negre i és també un homenatge a Jackie Brown de Tarantino”. Constatant finalment que aquesta “és una obra de personatges: sense aquests actors no sé si la podria fer”, López reconeix entre d’altres l’empatia amb un passatge d’Ana Karenina de Tolstoi i la influència narrativa de Paul Auster, que han acabat de configurar aquesta comèdia agredolça.

Més informació >

JA ÉS ACTIU EL DOMINI www.teatrelliure.cat

27 d'abril de 2006. El web del Teatre Lliure compta amb la incorporació del domini .cat. Des d’avui podeu accedir doncs a la pàgina del teatre a través de les dues adreces: www.teatrelliure.com i www.teatrelliure.cat.

JAMIE LIDELL I GONZALES, EN CONCERT

27 d'abril de 2006. El pròxim dijous, 4 de maig, a les 22h. continua el cicle de jazz del Teatre Lliure. Aquest cop es presenten a la Sala Fabià Puigserver dos fenòmens de l’escena musical: el vocalista britànic Jamie Lidell i el pianista canadenc Gonzales. Lidell, una de les presències del festival Sonar de fa uns anys, és capaç de passar de l’ostentosa extravagància Funkadèlica a la singularitat de peces de l’avantguarda electrònica més radical. I Gonzales ha passat en només cinc anys de ser una icona underground de Berlín a un reputat productor parisenc, entre el hip-hop i el cabaret. Un duo esclatant que comportarà, sens dubte, nous fans incondicionals.

Més informació >

ESTRENA D’ELS ESTIUEJANTS, DE MAKSIM GORKI

27 d'abril de 2006. La Sala Fabià Puigserver acull des d’avui dijous 27 fins el 21 de maig una de les peces “revolucionàries” de Maksim Gorki. La directora Carlota Subirós signa també la dramatúrgia d’Els estiuejants, un muntatge coral que compta amb 15 dels actors més representatius de l’escena catalana d’avui. Subirós expressava en roda de premsa la seva voluntat de “parlar d’un malestar íntim i social alhora d’uns estiuejants que som nosaltres mateixos”. L’actualitat del clàssic, que passa en una vil•la d’estiueig de primers del segle XX on es troben diversos amics, rau segons la directora en aquest punt: “som els europeus i els occidentals els qui podem permetre’ns el luxe de debatre si som feliços tot ‘estiuejant’ mentre la major part del món viu en unes condicions de denúncia”. Passant per diversos temes en oposició, “homes i dones, feina i oci, compromís o benestar”, l’obra qüestiona també “la responsabilitat de l’artista, en un altre debat infèrtil, i si tot portarà a un canvi o tot serà en va, si encara es pot trencar el sistema.”

En un espai realista que representa una casa burgesa de fa cent anys, però viscuda avui, es troben per passar l’estiu “els besnéts de la generació que retrata Gorki, que som nosaltres”. Gorki planteja “les contradiccions d’aquells que van ser en el seu moment els primers afortunats de poder dedicar-se als seus interessos ‘intel•lectuals’, els primers petitburgesos”, explicava Subirós amb gran profusió de detalls. Com profús és també el text de Gorki, que ha estat adaptat, “hem hagut de retallar-lo una mica, perquè té una dimensió extraordinària”, i que es presenta en la primera traducció al català, signada per Miquel Cabal. Vicky Peña, David Selvas, Àurea Márquez, Xavier Ripoll, Mia Esteve o Andreu Benito són alguns dels noms que formen aquest repartiment estel•lar, garantia de la fertilitat d’aquest clàssic que posa contra les cordes la sordesa de la societat contemporània benestant.

Més informació >