DIÀLEGS AL CCCB: ÚLTIMA SESSIÓ

4 de maig de 2006. Dilluns vinent, dia 8, es farà l’última sessió dels Diàlegs al CCCB, que organitza anualment l’Institut d’Humanitats de Barcelona i el Lliure. Tanca el cicle d’aquesta temporada un debat sobre Els estiuejants, de Maksim Gorki. Hi participaran Carlota Subirós, directora del muntatge que es pot veure a la Sala Fabià Puigserver fins al 21 de maig, i Ricard Sanvicente, traductor especialista en literatura russa. Més informació, trucant al 93 412 21 74 i a cursos@cccb.org.

CONCERT EXCLUSIU

4 de maig de 2006. Avui dijous a les 22h., i amb les entrades gairebé exhaurides, arriba a la Sala Fabià Puigserver un dels concerts més esperats de la temporada: la unió inèdita de Jamie Lidell i Gonzales. Lidell és un vocalista britànic entre el cabaret i l’extravagància – recordeu el seu pas pel festival Sonar de Barcelona? – acostumat a compartir escenari amb figures de gran magnitud, com és ara aquest pianista canadenc, Gonzales, que s’ha fet pocs anys un nom a l’escena francesa d’avantguarda electrònica. Dues pedres rares en concert.

Més informació >

PROGRAMES ARTÍSTICS

11 de maig de 2006. També podeu trobar a les Llibreries La Central de Barcelona, per només 6€, més programes artístics d’aquesta temporada: Last Chance (última oportunitat), sobre el muntatge de Carol López (Espai Lliure, només fins aquest diumenge!), i, a partir de la setmana que ve, Els estiuejants, de Maksim Gorki, en traducció del rus de Miquel Cabal i versió de Carlota Subirós (Sala Fabià Puigserver, fins el 21 de maig). Aquest darrer és la primera edició en català del text de Gorki, que compta però amb les modificacions pròpies d’aquest muntatge. Els programes artístics recullen, a més, nombroses fotografies de Ros Ribas que documenten cada treball en escena.

activitats / programes artístics >

DDT 8

11 de maig de 2006. El Lliure acaba d’editar el número 8 dels Documents de Dansa i Teatre, corresponent al mes d’abril del 2006. La publicació compta en aquest cas amb les col•laboracions de Pau Miró, Albert Boadella, Josep Maria Micó, Agustí Vila i Sergi Fäustino, i amb dos textos recuperats de Pier Paolo Pasolini i d’Albert Camus. Per a més informació i subscripcions: eda@teatrelliure.com.

activitats / DDT >

WILLIAM PARKER TANCA EL CICLE DE JAZZ

11 de maig de 2006. Dimecres vinent, 18 de maig, a les 22h. arriba l’últim concert del Cicle de Jazz al Teatre Lliure. William Parker, que va començar a despuntar els anys 70 en el jazz progressiu de Nova York, serà a l’Espai Lliure per presentar Eloping With The Sun (Riti rec. 2003) en formació de quartet. La música de Parker s’acosta a les arrels de la música africana actual des de bases rítmiques hipnòtiques i instruments tradicionals que l’aproximen a la performance ritual. Els escenaris del Lliure hauran acollit doncs, durant aquesta temporada, sis concerts amb catorze dels intèrprets més representatius de l’escena jazzística contemporània.

Més informació >

ÀNGELS MARGARIT I LES CIUTATS

18 de maig de 2006. La setmana que ve serà a la Sala Fabià Puigserver Larandland, l’últim espectacle d’Àngels Margarit. La coreògrafa terrasenca continua la seva recerca sobre l’àmbit de la ciutat com a espai de dansa quotidià que ja tractava a Urbs (2004), un projecte obert sobre l’espai urbà. Larandland fa un pas més cap a l’abstracció, amb set ballarins dalt de l’escenari. L’espectacle, que compta amb un treball videogràfic de Núria Font, es divideix en tres parts que exploren des de la relació més intimista amb l’espai fins a la velocitat i el risc, entenent el moviment com a paisatge. Aquesta creació d’Àngels Margarit / Cia. Mudances serà en cartell només 4 dies, del 25 al 28 de maig.

Més informació >

LA DANSA ES TORNA ARQUITECTURA A LARANDLAND

25 de maig de 2006.
Durant la roda de premsa de presentació de Larandland, l’últim espectacle d’Àngels Margarit / Cia. Mudances, que es va celebrar dilluns passat, Margarit expressava el seu “interès per la idea de la ciutat en dos aspectes: com a construcció i com a organisme”. La gènesis d’aquest espectacle, que compta amb tres parts diferenciades, es caracteritza per un treball formal emparat en l’austeritat escènica, perquè “la ciutat la fem tots, i en aquest cas són els ballarins els qui arriben a formar un sol cos de pedra”. Un espai escènic nu, vestit només amb les imatges de vídeo que ha elaborat Núria Font, es posa al servei d’aquests set ballarins que han participat també en el procés de creació. Larandland es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver només quatre dies, del 25 al 28 de maig.

“Són tres registres físics molt diferents i molt ballables”, precisava Margarit per diferenciar les tres seccions de l’espectacle, que passen del treball de composició als duets i a l’explosió de la velocitat i el ritme. I definia el resultat com “un treball molt plàstic, una peça més feta pels ballarins, on el grup és molt important.” Margarit treballa a partir de la improvisació i a partir de peces més escrites, però en aquest cas va concloure amb humor: “no hi ha un guió que hagis d’entendre.”

Més informació >