| |
|
| “Teatre polític i
implacable, amb una fúria fúria explosiva articulada
corporal i musicalment (Oriol Rosell), que va convèncer
al públic” |
|
Suddeutsche
Zeitung
|
|
 |
|
| “Una vetllada magnífica:
arranca violentament els ossos de l’obra de Brecht
i els llença al cap del públic. I sobtadament, ‘Die
heilige Johanna der Schlachthöfe’ té a
veure amb l’horror d’Antonin Artaud” |
|
Der
Standard
|
|
|
|
| “És gràcies
al Teatre Lliure de Barcelona i al seu director Àlex
Rigola que s’ha recuperat una obra que des de fa temps
ha estat considerada antiquada y que ara torna a ser actual,
com ens mostra la seva fulminant i vitalista posada en escena
que ha arribat fins a Salzburg. (...) Una representació repleta
de fascinants imatges que prenen partit” |
|
Münchner
Merkur
|
|
|
|
| “Els principis estructurals
de la posada en escena són el ritme, la dinàmica,
els crescendos i – per contrast – el silenci.
(...) Queda clar que Rigola ha estudiat a fons el teatre-dansa
contemporani” |
|
| Stuttgarter Zeitung |
|
|
|
| “Uno de los espectáculos que
marcarán un punto y aparte de nuestra escena y que
se adhieren al mejor teatro contemporáneo que se desarrolla
en las grandes capitales teatrales” |
|
| Santiago Fondevila (La Vanguardia) |
|
|
|
| “Una estupenda y personalísima
adaptación, llena de ritmo y de intensidad en los
momentos más duros (...) muy respetuosa con la intención
de Brecht y sus palabras” |
|
| Begoña Barrena (El País) |
|
|
|
| “Un montaje multidisciplinar (palabra,
vídeo, musica en directo, coreografías, acciones
simultáneas..., político, nervioso, vivo, confuso,
tumultuoso, reivindicativo, mestizo, subyugante, muy bien
dirigido y muy bien interpretado |
|
Juan
Ignacio García Garzón (ABC)
|
|
|
|
2008-2009
