"Escolta, Cordèlia: si un déu hagués creat el món, la llei sempre seria la força; seria tan assenyat que ens estalviaríem molts patiments. Però el món l'hem fet nosaltres... a partir de la nostra petitesa i de la nostra debilitat. Les nostres vides són maldestres i fràgils, i només una cosa ens protegeix de la bogeria: aquesta cosa és la pietat, i l'home sense pietat és un dement".

Lear pot dir aquesta sentència tan brutal quan ja ha perdut el seu poder. Mentre el tenia no era capaç de veure-ho, això, no era capaç d'entendre-ho. Li caldrà perdre tot el que tenia per poder comprendre una veritat tan clara, li caldrà ser pobre, demanar ajuda, ser rebutjat, patir gana, fred, vergonya; li caldrà fer un viatge tan llarg i tan amarg que haurà de passar per la bogeria per poder sentir la pietat de la qual parla a Cordèlia.

Però quan Lear ho entén ja no és a temps d'arreglar res. El seu vell règim paternalista que priva de llibertat a les persones i no fa sinó construir muralles per defensar-se dels que ell considera els seus enemics, ple d'injustícies, ple de valors obsolets, ha creat un món monstruós de reaccions en cadena: la brutal globalització (entenent la paraula no amb el seu significat humà de comunicació i mestissatge, sinó tot el contrari, de mercat), representada per les seves dues filles; la sanguinària revolucionària Cordèlia; la següent generació, ja amb ànsies de poder, preparant el nou cop, Thomas...... Tota la violència i la brutalitat del poder. Perquè el poder és un concepte intangible que crea una necessitat que creix i creix sense fi, sense mida, perquè mai no es posseeix.

I aquest estat de les coses ha creat muralles al cap de les persones, crueltat, ceguera, dolor, sadisme, por. "Els éssers humans es destrueixen a si mateixos i diuen que és el seu deure? No és possible. Com poden ser atropellats fins a aquest punt?"

Bond diu que quan va escriure Lear sí que va pensar en algún lider polític concret, però també en la perversió de la cultura i del teatre de la mà de la nostra democràcia de consum (del Mercat).

Carme Portaceli