 |
| |
et
diré sempre la veritat de xavier
albertí, lluïsa cunillé i lluís
homar lliure
de gràcia |
 |
 |
 |
|
|
|

|
|
 |
|
25
anys són molts anys de teatre. Molt bagatge. Lluís
Homar, en el moment més dolç de la seva
carrera, ha volgut fer un balanç en forma de monòleg.
Ell explica que ho ha enfocat com un agraïment: “si
alguna cosa li puc agrair al teatre és que m’hagi
fet descobrir la vida” . Ras i curt, el teatre explica
l’Homar d’avui.
Un luxe d’espectacle: Lluïsa Cunillé ha posat el text,
Xavier Albertí la direcció i Homar una interpretació que,
en repassar la seva trajectòria, projecta un fragment imprescindible
de la història del teatre català. I tot plegat al seu escenari
fonamental, al Lliure de Gràcia.
|
 |
|
 |