Algú va dir que el teatre havia estat per a ell una manera bonica de passejar-se per la vida. Aquesta afirmació ressona en mi totalment i absolutament. La meva vida és plena de teatre. Si alguna cosa li puc agrair al teatre és que m’hagi fet descobrir la vida. La vida per ella mateixa. I després de 25 anys de professió m’agradaria ser-li agraït. M’agradaria poder mostrar en un escenari allò que el teatre m’ha fet ser a la vida: generós. Amb la Lluïsa Cunillé, donant vida i esperit a les paraules perquè puguin ser dites en veu alta, i amb en Xavier Albertí, assumint la visió de conjunt des de la saviesa, perquè tot plegat esdevingui poesia, hem establert les complicitats necessàries que em permetin ser dalt de l’escenari, com a persona, com a ésser humà, com a ànima que es mostra i no s’amaga i que, al mateix temps, juga, es transforma, es diverteix i diverteix tot jugant al teatre.

Lluís Homar