Brel, la nostra educació sentimental
Roda de premsa de presentació de 12 canten Brel

En la roda de premsa de l’espectacle Joan Ollé –emprant el concepte de Manolo Vázquez Montalbán– va definir Brel com a patrimoni de la nostra “educació sentimental”, un element del paisatge de la nostra memòria, la banda sonora de molts records. Si s’ha escollit Brel per als 12 d’aquest any ha estat pel que ha significat per a vàries generacions, més enllà de la coincidència de la celebració del 25é aniversari de la seva mort. El cantant belga va obrir uns camins que reunien dalt l’escenari música i teatre, perquè el seu gest, la seva expressió, el moviment corporal, eren també part d’allò que volia fer arribar al seu públic.

Tots els convidats a l’escenari de l’Espai Lliure els dies 24 i 25 d’octubre, han cantat algun cop o altre algun tema del cantant belga, en privat o en públic. Aquesta és la única condició comú a tots els intèrprets, ja que tots ells abordaran Brel des de la seva personal perspectiva. Cadascú, segons Ollé, ha triat la cançó que ha volgut i es poden acompanyar d’un músic, si així ho volen.

Joan Isaac que acompanyava Ollé i Rigola a la taula de presentació, i que cantarà La chanson des vieux amants, va parlar de Brel com d’una bèstia dalt de l’escenari que no es pot mirar d’imitar perquè és del tot inimitable. A Brel “només t’hi pots apropar des de la humilitat i des d’una via pròpia, cal agafar les seves cançons i passar-les pel teu propi metabolisme. Davant Brel tots som aprenents”.