 |
| |
fats
jam música fats waller idea
i direcció quim
lecina espai
lliure |
 |
 |
 |
|
|
|

|
|
 |
|
En
Quim Lecina estima el jazz, per això s’ha convertit
en una fàbrica de projectes al voltant d’aquest tipus
de música. La temporada passada va recordar la figura de
David H. Rosenthal, en un recital de poesia que incloïa les
músiques de Miles Davis, Cannonball Adderley, Clifford Brown,
etc (El Viatge de David H. Rosenthal, Lliure de Gràcia,
2002).
A Fats Jam el jazz mateix és al centre de l’espectacle perquè la
figura recuperada és Fats Waller, l’enorme pianista negre
que va escriure un capítol sencer de la història del jazz
anterior a la Segona Guerra Mundial. Les relacions amb els millors músics
de jazz de l’època (Louis Amstrong, Count Basie, Art Tatum,
etc), les anècdotes de la seva vida llibertària, l’alegria
de la seva música i la llegenda del bus dels “bolos” amb
el qual va recórrer els Estats Units, van definir per sempre més
el jazz com la banda sonora dels canvis socials del segle XX. |
 |
|
 |