Balades i cançons

Hi ha certes cançons que estan inscrites en la memòria personal de cadascú de nosaltres, cançons que portem a dins i que ens acompanyen, fins i tot malgrat la nostra voluntat, melodies que quan menys ho esperem comencem a taral·lejar inconscientment. Són petites peces que han modelat la nostra sensibilitat i han forjat la nostra història.

Les cançons que m’acompanyen a mi, podria dir que jo no les he escollit, sinó que més bé he estat escollit per elles en la meva trajectòria musical. Algunes són molt antigues, las he rebut ja transformades i refinades per la pàtina del temps, i m’han acompanyat durant tota la meva vida, amb o sense el meu consentiment. D’altres són molt noves, pràcticament acabades d’arribar. Totes elles conformen una part molt important de la meva reserva de records musicals.

El meu concepte del piano està molt influït per la petjada que han deixat en ell tots els grans pianistes de jazz, de finals del segle XX, que he tingut la sort de conèixer. Em sento d’aquest grup de músics que, sense ser estrictament músics de jazz, hem incorporat a la nostra pràctica molts dels hàbits, procediments i recursos dels músics de jazz, molt especialment la qualitat del so i l’ús de la improvisació o variació temàtica.

El concert d’aquesta nit es un apropament personal/interior a aquestes cançons amb les que convisc, des d’una mirada jazzística. Aquesta nit vull retre tribut a aquestes melodies i compartir amb vosaltres la memòria i les emocions que susciten. Aquesta nit us ofereixo la meva versió.

Agustí Fernández
Barcelona, 15 de febrer 2004