Els mecanismes que regeixen el comportament humà mostren una evolució tan extremadament lenta que, entre el conjunt d’obres que configuren la història del teatre, gairebé no es noten les seves diferències. Així ho demostra la validesa de tants drames construïts fa més de dos mil·lenis i mig, els quals segueixen figurant entre els grans mites de la humanitat.

Sota aquest prisma, la distància que ens separa de Cervantes és ínfima, i així, les situacions presentades al seu entremès “El Retablo de las Maravillas” segueixen encara avui produint-se i fins i tot multiplicant-se sota el poder dels mitjans de comunicació. En conseqüència, i a fi de no incórrer en el mateix defecte que denunciem en aquestes variacions del retaule, explicarem amb absoluta franquesa el procés que ens hi ha portat.

El primer motiu i potser el més essencial és la necessitat de fer alguna cosa per aconseguir que vint persones continuïn subsistint del teatre. Després ens trobem amb vuit magnífics actors que han de multiplicar-se en nombrosos papers, doncs tampoc comptem amb els recursos dels teatres públics. També hem d’utilitzar una costosa pantalla electrònica que encara no hem amortitzat, i finalment, disposem dels taquillatges aconseguits amb la producció anterior que ens permeten una certa llibertat, o sigui, no dependre de que cap institució pel fet de pagar-nos l’invent, condicioni el producte.

Un cop assumits aquests ineludibles ingredients (tampoc els considerem limitacions) podem dedicar-nos a tota mena de disquisicions, que en aquesta ocasió, se sintetitzen sobre la paradoxa clàssica de com els cretins ens poden vendre el no res a costa del temor dels seus semblants a passar per cretins. Malgrat això, la humanitat ha continuat evolucionant perquè sempre han aparegut en darrera instància nens denunciant la nuesa del rei. No obstant això, avui els nens estan domesticats, els artistes comprats amb diners públics i els filòsofs exercint de funcionaris. Així, els retablos pul·lulen plàcidament promocionats per les més altes institucions i venuts pels media aprofitant que “cada dia que amanece...el número de tontos crece”.

Albert Boadella