Atrás los ojos ens descobreix un personatge que disserta, mitjançant l’acció i el silenci, sobre l’abandonament, el cos desitjat, la columna esculpida pel temps i l’esperança després de l’abandonament.
Quin és el lloc de l’amor? Quin és el lloc del dolor?

El personatge parla de la separació d’algú estimat i estableix un paral·lelisme entre aquesta separació i la de l’home i els animals.

Aquesta última es converteix en el fil conductor de l’obra.

A Bach el discurs s’articula únicament a través del cos i la música de Bach. Aquesta peça és el principi d’un llarg treball d’elaboració. Una primera aproximació al Clave ben temperat de J.S. Bach, on María Muñoz combina la dansa d’alguns preludis que sonen en directe amb la memòria d’algun fugues ballades en silenci. La presència de l’intèrpret evoluciona dins d’un pur treball de moviment.

Una vegada més voldria donar les gràcies a John Berger per la generositat i la llibertat d’ús que m’ha confiat per a utilitzar els textos que inspiren i formen part d’ Atrás los ojos.
A ell li vull dedicar aquestes actuacions.

María Muñoz