La
vida d’un Rei, la mort de l’home
El Rey se muere de Ionesco és una de les metàfores dramàtiques
més profundes i implacables sobre la vida i la mort del ser humà que
ha produït el teatre universal. Des de la seva estrena l’any
1962, cada generació ha tornat a interpretar aquest text a través
d’innombrables i diferents posades en escena, indagant en aquest
assaig sobre l’aprenentatge i l’acceptació de la mort.
Una obra i un personatge amb els que s’han batut, en obligat duel,
els millors directors i actors del teatre mundial.
Ionesco se serveix del
seu personatge arquetípic, Berenguer, i
el converteix en el rei d’una imaginària i atemporal cort
gòtica, on un matí apareixen la seva primera dona, el seu
metge, la seva actual esposa, la seva criada i el seu alabarder, per tal
de comunicar-li la notícia de la seva mort imminent. A partir d’aquí,
assistim a una cerimònia, a un tortuós camí cap a
la mort, a la que Berenguer es resisteix amb totes les seves forces.
La
Abadía, de la mà de José Luis Gómez, s’enfronta
un altre vegada a la posada en escena d’un text dramàtic essencial,
que continua la nostra indagació, iniciada la passada temporada
amb El Rey Lear, sobre La edad y el trono, el tiempo y el poder.