Quando l’uomo principale è una donna és una reflexió sobre el poder de la dona, la bellesa de l’androgínia i la fascinació per l’ambigüitat. Irònica, corrosiva, lleugera, Lisbeth Gruwez, escenifica la visió de Fabre: la masculinitat conté un inevitable component femenina. De fet, abans de néixer, un home és necessàriament part d’una dona.

Jan Fabre (Anvers, 1958) és un dels creadors escènics europeus més reconeguts en l’actualitat. Artista plàstic, dramaturg, director d’escena i coreògraf, concep l’espectacle com un esdeveniment on les facetes estètiques, mentals i energètiques tenen el mateix valor. Alguns dels seus darrers espectacles són My mouvements are alone like Streetdogs (2000), Je suis sang (2003), o L’ange de la mort (2004). El 2004 ha estrenat a Bèlgica un muntatge del Tannhaüser de Wagner (2004), un treball que també reflecteix la seva preocupació per la figura femenina.