Després de l’èxit obtingut amb el seu solo de dansa My Movements are alone like Streetdogs (Els meus moviments estan sols com gossos de carrer), Jan Fabre crea una nova obra per a un ballarí especial (la intèrpret, Lisbeth Gruwez, té un aspecte androgin, que és fonamental per a la seva execució). Com indica el títol, el focus principal resideix en la tensió entre home i dona. Una noció addicional és el coneixement que l’home és part d’una dona fins el moment de néixer. Per tant, Quando l’uomo principale è una donna, és una oda al poder i a la força de la dona.

Durant les nombroses converses conjuntes de preparació, es va decidir que s’untaria la ballarina amb oli d’oliva per la seva fluïdesa, transparència, poders curatius, protecció contra la calor i les cremades solars, i per les qualitats metafísiques que li atribueix la tradició històrica. Fabre vincula el desig de volar i la presència de l’oli d’oliva, com a elements bàsics, amb el punt de partida temàtic: la recerca d’una androgínia feliç, que s’expressa quasi literalment a través del manejament de balons, com si fossin part dels genitals masculins.

Tenint en compte tots aquests elements, Quando l’uomo… és un solo imbuït per una lleugeresa extraordinària. Assistim a l’anarquia suau del desig d’escapar per una ruta que tria un mateix. I la lleugeresa d’un cos en moviment, a la recerca, a mig camí entre home i dona. El salt des d’un món cap a l’altre.

Hendrik Tratsaert