Nora és una nina, una decoració, una dona entrenada per mantenir la façana d’un status. Però també és un ser humà capaç de rebentar la seva vida d’aparences quan es trenquen totes aquelles certeses que donaven sentit a una manera de fer i d’estar. Ibsen va sacsejar el món del seu temps amb una peça sobre l’alienació dins el matrimoni, Ostermeier ho ha portat tot al Berlin actual.

“Alguns textos demostren encara una actualitat increïble. Casa de nines hauria de ser encara un shock, de fet la condició de la dona a Alemanya no ha evolucionat tant des del segle XIX”.

Thomas Ostermeier

L’obra d’Henrik Ibsen (1828 - 1906) és un retrat incisiu de la seva època, i mostra les tensions entre la moralitat victoriana i la realitat íntima d’uns personatges intensos i vitals. Escriptor prolífic, algunes de les seves peces més conegudes són Peer Gynt (1867), Casa de nines (1879), Espectres (1881), Un enemic del poble (1882) o Solness, el constructor (1892).
Thomas Ostermeier (Soltau, 1968) membre de la direcció artística de la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín, es va fer un nom com director artístic de la Baracke (1996-1999), un centre de creació escènica que va convertir en un referent de l’avantguarda alemanya. A la Schaubühne ha dirigit entre 1999 i 2004, entre d’altres, Gier de Sarah Kane; Parasiten de Marius von Mayenburg; Der Name de Jon Fosse; Woyzeck de Georg Büchner; i Unter der Gürtellinie de Richard Dresser. Ha rebut el premi de Noves Realitats Teatrals de la Unió Europea del Teatre a Taormina. Ha estat artista associat a la 58a edició del Festival d’Avinyó (2004).