Torvald Helmer ha treballat massa. Tant que, de fet, es podria morir. Per aconseguir diners per a un viatge al sud que li salvarà la vida, Nora, la seva dona, ha demanat un préstec d’amagat i ha falsificat la signatura del seu pare. Aquest secret és el seu orgull i la seva felicitat, i el fet que hagi de tornar el crèdit enforteix la confiança en ella mateixa com a dona en una societat dominada pels mascles. Malgrat tot, continua portant la seva vida de fervent bona mare, de dona dependent que té per màxim objectiu a la vida crear un niu confortable per a la seva família. Quan es descobreix la seva estafa, el seu marit la traeix i es manté en els seus principis burgesos. Nora el deixarà, a ell i els fills, i s’enfrontarà a un futur incert.

Passats més de 120 anys de la primera representació d’aquest prototipus de peça política sobre l’alliberament de la dona, Thomas Ostermeier examina els paral·lels entre com vivim avui i com ho feia la burgesia de finals del segle dinou. Quins canvis ha aportat el moviment feminista en els darrers 120 anys? Hi ha hagut algun canvi? Fins a quin punt som conservadors quan es tracta de les nostres idees sobre la felicitat individual? Estan molt lluny els lofts del “Berlin-Mitte” de la casa de nines? Per tal de traslladar el clàssic d’Ibsen a l’actualitat, la peça ha rebut una nova traducció d’Hinrich Schmidt-Henkel.