Un dia en la vida d’una parella. Marie i Bruce. Un atac de desamor, de dubtes, de ràbia, de desig. La cara fosca i silenciada de la convivència. L’espai mental on es barregen atracció i rebuig, angoixa i vitalitat, sensualitat i escatologia.

M’agraden les obres de Wallace Shawn perquè són estranyes, valentes, reveladores, penetrants. Estranyes com un dibuix mal fet, valentes com una confessió, reveladores com un somni, penetrants com un enigma. Perquè posen en escena allò que normalment no s’hi ensenya: allò obscè. La obscenitat dels impulsos, de les febleses, dels desigs, de les frustracions. Són obres que exposen cada vegada una ferida oberta – entre allò public i allò privat, entre els valors que sustenten una vida i els valors que realment la permeten. Són obres on les contradiccions morals, amoroses i polítiques es despleguen amb tota la seva cruesa, sense cap mena de judici, en la intimitat revelada de cada personatge i de cada espectador.

carlota subirós