La companyia que dirigeixen Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi presenta un programa amb dues noves coreografies de Gelabert, que s’estrenarà el 2 de març 2005 al Teatre Lliure de Barcelona, amb 5 representacions: del 2 al 6 de març de 2005.

L’espectacle consta de dues coreografies independents, totes dues interpretades per 7 ballarins, entre els quals hi ha Cesc Gelabert.

Una de les coreografies, PSITT!! PSITT!!, ha estat creada a partir d’una composició musical de Pascal Comelade (piano més orquestració), com un homenatge particular a Erik Satie. La peça recull les anomenades “indicacions de caràcter” que Satie escrivia per als seus intèrprets, no per a la tècnica del virtuós, sinó per influir-ne en l’estat d’ànim i posar-ne en qüestió els esquemes i els prejudicis racionals amb missatges insòlits i poètics, impregnats del seu humor lleuger i surrealista.
Vint-i-una frases de Satie, agrupades en sis seccions, han estat el material que Gelabert va escollir com a motor de inspiració i punt de partida per a Pascal Comelade. Sobre aquestes frases, Comelade ha construït la música i ha transcrit cadascun dels sis blocs en peces d’uns quatre minuts, i els ha dotat d’una unitat de conjunt.
A partir d’aquesta música sorgeix la coreografia, l’esperit de la qual traspua la mateixa malenconia alegre i el mateix humor de la música de Comelade, inspirada en el món de Satie.

La segona, CARAVAN, amb un títol que prové de la peça homònima de Duke Ellington, té el punt de partida en l’arribada i la trobada dels ballarins en un territori desconegut i incert, sense coordenades ni referències.
Aquesta coreografia es proposa crear un ambient, establir relacions comptant només amb els ballarins i la llum. No hi ha escenografia o, més aviat, els ballarins serveixen com a decorat per als altres ballarins: ells són l’escenografia. Uns creen l’àmbit on es mouen els altres i els espais se superposen.
La música és un collage amb dos elements recurrents, la trompeta i els teclats. Un fons jazzístic subtil, amb soul i cançons d’amor, de la col·lecció de música de la Lydia i el Cesc. Inclou temes com ara: Travelling light, Caravan, Tell it like it is i My Funny Valentine, interpretats per Chet Baker, Doctor John, Aaron Neville, Lester Bowie i David Linton.
Tota la peça es una celebració de la individualitat, de la personalitat diferent de cada ballarí, que es contempla el cos i la identitat amb aquesta particular combinació de perplexitat, moments d’una certa bogeria, innocència i ironia que caracteritza les coreografies de Gelabert / Azzopardi.
El disseny de l’espai escènic i la il·luminació de totes dues obres va a càrrec de Baltasar Patiño i el vestuari és de Lydia Azzopardi.


PSITT !! PSITT !!
anotacions d’Erik Satie

I
1. Calmat i profundament suau
2. De manera que sorgeixi un buit
3. Envolant-te sense aridesa

II
1. Amb la cua del pensament
2. Força encès
3. Puja sobre els teus dits

III
1. Amb un profund oblit del present
2. Clivellat
3. En flames
4. Lacat com un xinès

IV
1. Retarda una mica i sense embuts.
2. Amb convicció i una tristesa rigorosa
3. Com un rossinyol amb mal de queixal
4. Fuig del so

V
1. Sense deixar que el dit es posi vermell.
2. Gomós
3. Somriu
4. Tot flotant
5. Amb entusiasme

VI
1. Per mirar de prop, només
2. Retira la mà i fica-la a la butxaca