Novel·lista i autor dramàtic, és un dels escriptors austríacs més importants del segle XX. Salzburg és la ciutat on té lloc la seva infància i on adquireix una sòlida formació musical i teatral a la cèlebre acadèmia Mozarteum. Després d’uns primers tempteigs amb el Teatre de l’Absurd (Una festa per a Boris o La partida de caça), Bernhard troba el seu estil basat en el monòleg, l’acció retardada i el realisme “cruel”.

Amb Abans de la jubilació (1978) comença una etapa de maduresa creativa, en la que uneix la crítica corrosiva de la societat austro-alemana amb una visió més compassiva de l’ésser humà, que no exclou l’humor i la ironia. La seva obra és una reflexió sobre l’absurditat de l’existència, la bogeria i el sentit de la vida. Excel·lent novel·lista, alguns dels seus títols més coneguts són La calera (1970), El nebot de Wittgenstein (1982), El malaguanyat (1983), o Mestres antics (1985).

Entre les seves obres teatrals es poden destacar L’ignorant i el dement (1972), El reformador del món (1980), La força del costum (1974), Minetti (1977), Les aparences enganyen (1984) o La plaça dels herois (1988). Les seves dues últimes obres Elisabeth II (1988), estrenada pòstumament, i Heldenplatz (1988), van ser un dels grans escàndols del Burgtheater vienès, i es consideren uns dels grans drames universals.