“Excel·lent treball de suport de les actrius i actors a la centralitat de Lluís Homar. (...) Xavier Albertí ha potenciat les facetes histriòniques de Lluís Homar i les ha reconduït perquè es mostrin assetjades, fràgils davant la mediocritat callada del món a que els envolta. (...)Un Lluís Homar superlatiu, una d’aquestes interpretacions que provoquen peregrinacions als teatres. Un Homar depurat, que es permet jugar amb el seu talent i experiència.“
Juan Carlos Olivares, Avui, 07/04/05
“Lluís Homar es el gran Bruscon, el dios del teatro de esta producción que bien podría titularse L’Homar de teatre por su imponente presencia escénica y la fuerza que transmite con su contenida interpretación de este singular personaje”
Begoña Barrena, El País, 07/04/05
“...Albertí parece haberle tomado el pulso a Bernhard y hace latir su obra en el escenario, dotándola de una acertada puntuación. (...) Lluís Homar está grande, inmenso, en el punto justo entre el reconocimiento de la mísera condición humana y el histrionismo del gran cómico a que pretende ser su personaje.“
Iolanda G. Madariaga, El Mundo, 07/04/05
“Un consell d’entrada: no deixin de veure L’home de Teatre, una de les millors funcions vistes els últims anys. (...) Albertí aconsegueix desentranyar aquell amarg discurs i troba en la complicitat amb Homar el millor vehicle per posar-lo a l’abast de l’espectador. Homar està magnífic i fins i tot arriba a humanitzar un personatge descompost i brutal, desentrenyant el sentit de les seves opinions i comportaments.“
Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico, 07/04/05
“El director Xavier Albertí se ha regocijado con él y ha conseguido hacer con la caricatura una fosforescente y equilibrada obra maestra. (...) A las órdenes de Albertí, Homar alcanza una gloriosa cima actoral.“
Joan-Anton Benach, La Vanguardia, 08/04/05
“Xavier Albertí abilla una direcció preciosista i n’accentua amb encert el contrast entre l’artificiositat i el realisme per arribar a dibuixar-ne perfectament l’ànima grotesca. Lluís Homar està esplèndid. (…) se’n surt amb eficàcia. Des del gest a l’eloqüència, passant per la presència escènica, l’actor fa d’aquest Bruscon una bèstia tan encomiable com detestable.“
Pep Martorell, El Punt, 10/04/05