Solo por placer es planteja la tensió existent entre el plaer de ballar i el dolor de crear. La immediatesa de la dansa del moviment confrontada a la domesticació del moviment compost. El plaer del traç, de l’energia, de la rotunditat del cos que expressa el pensament i l’emoció en l’instant que succeeix i el dolor de la distància, de l’escriptura, de la reflexió.