teatre lliure

“Isabelle Huppert és el centre d’aquest muntatge. (…)Els pocs moments en què es queda sola a l’escenari l’omple amb la seva presència, el gest, la mirada i una estranya il·luminació interior, que fan que aconsegueixi mostrar en tot moment el més ocult dels seus sentiments. Una magnífica lliçó de teatre. “

Gonzalo Pérez de Olaguer, El Periódico, 06/05/05

“…Pocas veces ha habido en escena unas manos tan elocuentes, tan parlanchinas…Y cuando todo ello se detiene y el rostro es una esfinge y el resto una estatua, la mente de la actriz arma un estruendo en tanto que los ojos bastan para explicar las turbulencias interiores de la protagonista.”

Joan-Anton Benach, La Vanguardia, 06/05/05

“La menuda, magnética y luminosa Isabelle Huppert encarna a esta compleja mujer revistiéndola con sus propios gestos, cediéndole el blanco marmóreo de su tez, el singular color de su melena, los delicados movimientos de sus muñecas, incluso su tos. Cuesta imaginarse otra Hedda Gabler. “

Begoña Barrena, El País, 06/05/05

“Isabelle Huppert xucla tot allò que li atorga la força d’un personatge inmensurble com Hedda Gabler, per fer-ne una interpretació deliciosa “

Pep Martorell, El Punt, 06/05/05

“L’actriu construeix amb màgia i precisió un personatge evasiu, que esquiva el contacte amb els altres éssers excepte per clavar-los la mossegada del verí, que dibuixa els seus moviments per refracció als dels altres, fent girar els canells, estirant els braços, puntejant el terra o donant l’esquena a la resta de personatges…”

“Lacascade ha dado a su puesta en escena un carácter atemporal, respetando admirablemente casi la totalidad del texto original de Ibsen. (…) Sus actores, lejos de la declamación, tienen la sobriedad elegante en el gesto, el movimiento y la voz. Son todos precisos y modélicos. “

Maria José Ragué, El Mundo, 10/05/05

“(Isabelle Huppert) Participant en el joc, manté una distància que, podent produir un efecte catàrtic quan aborda la tragèdia, afavoreix que l’espectador pugui analitzar el que veu i escolta. Huppert, mentre renuncia al joc tradicional de la seducció interpretativa, converteix el seu treball en una possibilitat de reflexió i de coneixement més que en una invitació a l’adhesió sentimental per part de l’espectador. “

Imma Merino, El Punt, 11/05/05