A partir de la música creada per Agustí Fernández i Miguel Poveda, Andrés Corchero ens ofereix una dansa minuciosa i callada, il·luminada per una selecció de poemes de José Angel Valente, Jacint Verdaguer, Miquel Martí i Pol i Jaime Gil de Biedma. La veu de Miguel Poveda, conduïda pel subtil piano d’Agustí Fernández, ens sorprèn a cada poema; la dansa d’Andrés Corchero ens transporta a universos aparentment molt allunyats d’aquestes melodies, però en realitat són una mateixa cosa. La conjunció d’aquests tres artistes a l’escenari dóna com a resultat un concert singular marcat per l’austeritat i la intimitat.

Andrés Corchero i Agustí Fernández treballen junts des del 1998 i han creat els espectacles Es lu que niá (1998), Roaring, roaring, roaring (1999), Hara (1999) i A modo de esperanza (2001). Aquest últim espectacle, guardonat amb un Premi FAD, va comptar amb la col·laboració de Miguel Poveda cantant poemes de José Angel Valente.

La col·laboració artística d’Agustí Fernández i Miguel Poveda es va redefinir al concert de l’Espai de Barcelona al 2003 on es van poder escoltar per primera vegada alguns del temes originals que formen part d’aquest espectacle.