Mentre assajàvem Un matrimoni de Boston s’ha aprovat finalment la nova llei que permet que les persones d’un mateix sexe puguin triar casar-se i formar legalment nous matrimonis i noves famílies. Una designació que a finals del segle XIX era un eufemisme, ha passat a ser una realitat. Perquè, efectivament, cap a finals del segle XIX era així com s’anomenava una parella de dones que decidien viure juntes per un llarg període: un matrimoni de Boston. La sornegueria ha cedit el pas a la dignitat i a la Llei. No a Boston, però sí al nostre país. Enhorabona a totes i a tots.

Mamet, que sap que tots els matrimonis, siguin dels sexes que siguin, tenen necessitats i mancances semblants, se centra en la parella formada per Anna i Claire i ens explica la seva desintegració. O potser la seva recomposició...

Anna i Claire, els dos personatges que conformen aquest matrimoni de Boston, són dues victorianes avançades a la seva època, dues dones progressistes... però molt sui generis. Anna, una dona plena de contradiccions, capaç de conciliar sense massa problemes la seva afició a les joies cares i a l’estudi de la Bíblia; tenir-se per una dona d’allò més progressista i comportar-se de manera brutalment classista i xenòfoba amb la seva donzella Catherine; viure lliurement la seva opció sexual i el seu amor per Claire, lluitar per la causa feminista i ser la “mantinguda” d’un senyor molt ric... Claire, encantadora, amoral i cínica, sobtadament enamorada d’una noia jove, s’aferra a la que creu que és la seva darrera oportunitat de ser feliç. Totes dues tenen un passat d’amor i d’amistat juntes i un futur ple d’incerteses... I Catherine, la donzella, observa les evolucions d’aquestes dues dones i en pren bona nota, mentre desperta a la vida, al sexe i a l’amor.

Amb aquest plantejament, Mamet, tot jugant a ser Henry James a estones i Oscar Wilde a d’altres, però sense deixar mai de ser ell mateix, construeix una brillant comèdia de saló, una comèdia d’aquelles que abans s’anomenaven “d’amor i luxe”. Pot semblar sorprenent, tractant-se de Mamet. Però és que, tractant-se de Mamet, les coses no són mai el que semblen. La sorpresa ens espera a cada nova escena, a cada nova rèplica.

Mamet juga i els seus personatges també. A través dels més variats tipus de jocs que executen les protagonistes del matrimoni –cínics, melodramàtics, perillosos, sensuals, a cor obert... –, Mamet radiografia aquesta història d’amor i d’amistat i la converteix en una història de complicitat.

Diuen que a l’amor, com a la guerra, tot s’hi val. Retrets, desconsideració, xantatge, traïció... i el pas del temps omnipresent i amenaçador... Cal fer el que sigui per continuar estimant, per viure, per sobreviure...

Quan vaig llegir per primera vegada Un matrimoni de Boston, des de les primeres rèpliques em vaig fer el repartiment d’actrius ideal. I aquestes són les actrius que avui veureu a escena: la Lizaran, la Vilarasau i la Marco. L’Anna, l’Emma i la Marta. Sàvies, còmiques, emotives, intuïtives, belles, intel·ligents... grans. Només que la representació d’Un matrimoni de Boston us pugui transmetre una mínima part del plaer que he sentit treballant amb elles tres, ja em dono per satisfet. Que us ho passeu bé!

Josep Maria Mestres