| |
|
| “El interés de Tot és
perfecte va más allá del margen de edad señalado.
Los chavales se reconocen en el montaje y se lo pasan pipa. Los adultos
recuperamos ese periodo no sin cierta nostalgia y de paso vemos por dónde
van o van a ir nuestros hijos. (···) Tot és
perfecte es tierno, sincero, divertido, y da que pensar.” |
|
Begoña
Barrena (El País)
|
|
 |
 |
| “El més sorprenent d’aquesta
funció és la comoditat escènica dels cinc actors.
A part d’algun problema de dicció, aquest quintet assoleix
més d’un moment aquesta rara i intensa naturalitat que caracteritza
el teatre de Bernat.” |
|
Juan
Carlos Olivares (Avui)
|
|
 |
 |
| “Bernat es un maestro a la hora de detectar ‘actores
naturales’, sin experiencia previa, y ponerles a jugar, en igualdad
de condiciones, con intérpretes más curtidos. Pese a su
irregularidad, Tot és perfecte es un indudable paso hacia delante,
fresco y comunicativo, en su trayectoria, y también un retorno
al pasado.” |
|
Marcos
Ordóñez (El País - Babelia)
|
|
 |
 |
| “Com sovint passa en les performances
de Bernat, l’interès dels temes i de les formes s’hi
veu, però preponer d’un ritme lentíssim, encara no
sabem si ben intencional.” |
|
| Gabriel Almazan (El Triangle) |
|
 |
 |
| “Bernat merece oportunidades, pero debe afinar
el camino, dejar la infancia y la adolescencia. Olvidar a Peter Pan.” |
|
| María José Ragué (El
Mundo - Catalunya) |
|
 |
 |