ignasi duarte (Barcelona, 1976)
per ell mateix

Ignasi Duarte abandona, penosament, els estudis de Filosofia que cursava a la Universitat Autònoma de Barcelona. Cau malalt i abandona la ciutat. Lluny de casa, rumia vagament sobre el motiu de la seva baixa. No havent resolt la qüestió, decideix tornar. Divaga i això el perd. Lluny de curar-se, la malaltia es fa forta i ell exerceix de fals conferenciant. Un dia, dispers per La Rambla de Barcelona, on inevitablement s’aboquen els desocupats, li demana massa amablement foc a un transeünt. Aquest, com després declararà, en quedar sorprès de la bondat amb què li ho demanà, es fixa en la cara del sol·licitant i el reconeix, diu. No fumava, però, tal com han reconegut ambdós. El transeünt li parla de teatre i el sol·licitant respon amb coses. Quan es fa fosc decideixen treballar plegats. Ara, abandonaria la seva falsa ocupació per executar la que li assignen, de nou: la de dramaturg. Treballen en els espectacles La La La La La, Amnèsia de fuga i Tot és perfecte.