joão césar monteiro (1939-2003)

Director, realitzador i actor, João César Monteiro és un dels grans noms de la cinematografia portuguesa. Comença la seva activitat professional fent crític de cinema i després es trasllada a Anglaterra, on estudia a la London School of Film Technic.

El 1975 estrena el seu primer llargmetratge, Veredas. De seguida es construeix una imatge d’artista experimental i revirat, particularment pervers i lúbric. Crea un estil propi, el “monterisme”, del qual forma part també el desdoblament personal en l’alter ego João de Deus, que apareix en alguns dels seus films.

El 1986 participa com a actor a A flor do mar, i el 1989 a Recordaçoes da Casa Amarela, que obté un Lleó
d’Argent al Festival de Venècia d’aquell any.

Des de llavors se succeeixen títols com L’eau: le dernier plongeon (1992), A Comedia de Deus (1995), premi especial del jurat al Festival de Venècia, Le Bassin de J.W (1997), As bodas de Deus (1999), i el polèmic Branca De Neve (2000), on Monteiro revisita el conte de la Blancaneus: els setanta-cinc minuts de pel·lícula transcorren amb la pantalla en fosc i de tant en tant apareixen algunes imatges on els actors expliquen la història i la confonten amb la seva experiència personal. El seu darrer film, Va et vient, es va estrenar pòstumament el 2003.