apunts sobre la gènesi d’un
espectacle
per roger bernat
| · |
Hi ha un espectacle en cada persona.
Només l’has
de trobar i permetre que es desenvolupi. Un grup de persones damunt
de l’escenari és una història. Cada gest delata,
cada paraula és una coartada i cada moviment, un desig.
No cal ser més explícit, qualsevol cos s’explica
a si mateix. No hi ha més drama que el que es desprèn
de la pròpia vida.
|
| |
|
| · |
Hi ha un espectacle en cada persona.
Només l’has de trobar i permetre que es desenvolupi.
Un grup de persones damunt de l’escenari és una història.
Cada gest delata, cada paraula és una coartada i cada moviment,
un desig. No cal ser més explícit, qualsevol cos
s’explica a si mateix. No hi ha més drama que el que
es desprèn de la pròpia vida. |
| |
|
| · |
Ser capaç de crear el buit perquè les
coses passin. |
| |
|
| · |
Mentre el teatre “dramàtic” genera
vida (la reprodueix) a partir de l’elaboració d’una
estructura que simula els gestos de la realitat, el joc la produeix
(la recrea). El joc genera un marc conceptual, unes regles que
permeten un entorn predeterminat, trobar infinites variacions sobre
els mateixos patrons. Seria com la fecundació in vitro:
organitzar un marc que permeti que sorgeixi la vida. |
| |
|
| · |
Una hipòtesi. Tot se’ns
revela entre els 12 i els 14 anys, després apareix la revolució hormonal
que ocupa massa espai en els nostres caparrons i el que era revelat
es va oblidant, es va cobrint de necessitats i de pors adquirides.
Això deu ser fer-se adult, oblidar tot el que ens va ser
revelat a l’adolescència... |
| |
|
| · |
Finalment tot és perfecte és
un grup d’adolescents en un prat representant un drama medieval
que diu: |
| |
|
| |
“Un dia, amic, anirem junts al
país afortunat d’on ningú no torna... Els herois
hi viuen sense envellir, l’amic en braços de l’amiga,
cap força pot destruir el mur d’aire. Allí brilla
un castell de marbre blanc; a cadascuna de les mil finestres crema
un ciri encès; a cadascuna, un joglar canta una melodia
infinita; el sol no brilla i, amb tot, ningú no enyora la
llum: és el país benaventurat dels vius.”
(Història de Tristany i Isolda, Joseph Bédier) |
|
|
direcció roger
bernat 
