heiner müller Eppendorf 1929 - Berlín 1995 Figura emblemàtica de l’escena teatral europea de la segona meitat del segle XX. La seva obra, una vintena de peces, es basteix sobre les ruïnes de la segona postguerra mundial. Müller construeix els seus textos de fragments escrits en diverses èpoques i residus d’història, i planteja la confrontació de l’home davant la mort a través de metàfores extretes de la guerra, l’erotisme i la malaltia. La carn i la sang són les matèries de l’home i de la història. Sobre la situació històrica d’Alemanya, escriu: “Entre nosaltres creix un mur, mira el que creix damunt d’aquest mur. (...) Visc al cor de l'abscés per on la història, traient totes les urpes, pot tornar a saltar al rostre d’Europa". Els seus primers textos són una crítica de l’Alemanya de l’Est, però a mesura que passen els anys s’interroga cada cop més sobre la modernitat per mitjà dels textos clàssics. Aquest acostament és per a ell com un diàleg amb els morts: les seves rescriptures uneixen passat i present, reconnecten circuits interromputs i mediten sobre els reptes vitals que contenen per tal de reactivar les possibilitats latents d’aquests textos. La major part de la seva obra ha estat presentada a París per directors tant reconeguts com Mathias Langhoff o Bernard Sorel i, sobretot, per Jean Jourdheuil. El 1979 Jourdheuil va iniciar la difusió europea de l’autor traduint i dirigint Hamletmaschine i Mauser, i promovent l’edició dels seus textos. A partir dels anys vuitanta Müller comença a dirigir els seus propis textos. El 1992 entra a formar part de l’equip de direcció del Berliner Ensemble. Els darrers anys de la seva vida la seva obra a suscitat l’interès de figures com Patrice Chéreau o Bob Wilson, i també de l’àmbit musical, com és el cas del grup de rock Einstürzende Neubauten o de Heiner Goebbels.