cendra i furor En aquest monòleg, Valérie Dréville, actriu formada per Antoine Vitez, retroba un director que li és pròxim fins al punt d’haver passat un any al seu laboratori teatral. En el mètode de Vassíliev “ja no és a través dels sentiments com l’actor transmet l’obra o el seu paper, sinó a través de la paraula. I si és a través de la paraula, s’ha de trobar la manera de parlar. Tot el treball parteix d’aquí”, explica qui també va encarnar l’Electra de Sòfocles. “Medeamaterial és sobretot un treball. No es fixa mai, sempre ha d’estar en procés, en experiència. És una experiència! Perquè ho sigui per a l’espectador, ho ha de ser per a mi. Perquè tot es torna a posar en qüestió i gairebé puc dir que les funcions, per a mi, són assaigs.” Amb Valérie Dréville, Medea irradia furor i dolor, troba ressonàncies esqueixadores en un estira i arronsa entre l’humà i l’inhumà. Medea traïda, despullada, perduda, consagra un ritual de dona repudiada i de mare infanticida. “La paraula és acte, com en un ritual màgic”. És encantament i s’inscriu en la realitat. La paraula és la gran força de Medea, li permet tornar-se ella mateixa perquè n’ha estat privada des del moment que va trair la seva pàtria, el seu poble, la seva família: se’n va anar amb Jasó en una mena d’il·lusió. Aquí, retroba la realitat. Raymond Paulet