anatoli vassíliev

Director, compta amb un lloc ben merescut en la història del teatre del segle XX. Nascut el 1942 a Danilovka (Rússia), el 1968 va entrar a l’Institut Estatal d’Art Dramàtic Lunatxarski de Moscou, on va estudiar amb Andréi Popov i Maria Knebel, alumnes de Konstantin Stanislavskij. El 1973 dirigeix Solo per a un rellotge amb campanades d’Osvalk Zagradnik, amb actors exalumnes de Stanislavskij i Nemirovitx-Dantxenko. Coneix llavors l’escenògraf Igor Popov, amb qui encara treballa. El 1978 aconsegueix el seu primer gran èxit amb El primer retrat de Vassa Zheleznova, de Maksim Gorki i La dona adulta de l’home jove, de Viktor Slavkin, muntatge amb el qual ja es forma el nucli del que serà la seva companyia, on desenvolupa els principis fonamentals de la seva activitat artística: “he comprès que el teatre no és només que agafes una obra, tries els actors i en surt un espectacle. S’han de triar temes, inventar gran quantitat de composicions inútils i buscar en el si de composicions i assaigs dels temes donats l’única variant de la representació futura.”

El 1982 Iuri Lubimov el convida a treballar al Teatre Tangaka i el 1985 hi estrena El cèrcol, de Viktor Slavkin, que va ser escollit millor espectacle de la temporada 1985-1986 i va anar de gira per bona part de les capitals europees. Dos anys més tard funda l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou i presenta Sis personatges en cerca d’autor de Luigi Pirandello, qualificat de sublim per Antoine Vitez, que acaba de consolidar la seva trajectòria europea. Vitez el convida el 1992 a col·laborar amb la Comédie Française, on entra en contacte amb Valérie Dréville. Els seus espectacles posteriors es van distanciant paulatinament de les ensenyances stanislavskianes per tendir a la filosofia, la metafísica i l’espiritualitat. Destaquen, entre d’altres, les posades en escena d’Amfitrió de Molière (1994), Les lamentacions de Jeremies (1996), K*** (1999) i Mozart i Salieri d’A. S. Puixkin. El 2001 l’Escola d’Art Dramàtic del Teatre de Moscou entra a formar part de la Unió de Teatres d’Europa (UTE) i Vassílev estrena Medeamaterial de Heiner Müller, amb Valérie Dréville, durant la III Olimpíada Internacional de Teatre de Moscou. L’espectacle es presenta l’any següent al Festival d’Avinyó, on obté el reconeixement internacional.

Anatoli Vassíliev també ha publicat diversos llibres, com ara À propos de “Bal Masqué” de Mikhail Lermontov, Szinhazi Fuga, Sept ou huit leçons de théâtre, Ione e Menone di Platone o A un unico lettore. La seva trajectòria professional compta a més amb diversos premis. Recentment, aquest mateix any, ha estat nomenat Cavaller de l’Ordre des Palmes Académiques.