Nou actors i ballarins recreen la història d’Isabella, una dona cega de 94 anys que viu retirada en una habitació de París plena d’objectes antropològics i etnològics. La vida d’Isabella s’estén gairebé pertot el segle xx: de la Primera i Segona Guerra Mundial, Hiroshima i el colonialisme, passant pel desenvolupament de l’art contemporani amb Joyce, Picasso i Huelsenbeck, els viatges a la lluna i Ziggy Stardust de David Bowie, fins a la fam a l’Àfrica i el Vlaams Blok d’Amberes, un partit polític d’extrema dreta.

L’habitació d’Isabella amaga un secret. És el lloc d’un engany que domina la vida d’Isabella. Aquest engany és una imatge exòtica. La d’un príncep del desert. Isabella és la filla d’un príncep del desert que ha desaparegut durant una expedició. És el que li van explicar els seus pares adoptius. El desig d’Isabella és el desert, el príncep del desert, l’Àfrica, una imatge per a la ceguesa i la vellesa. Perquè l’engany de la imaginació és una resposta a l’engany de la realitat i la felicitat, en definitiva, només es pot escriure amb les lletres d’una llengua morta.

Jan Lauwers (Antwerp, 1957) és un dels creadors escènics més importants de l’actualitat. Després d’estudiar pintura a Ghent, el 1979 funda l’Epigonenensemble, que el 1981 esdevé Epigonentheater zlv i causa sensació arreu del món amb les seves produccions. El 1985 la companyia es dissol i un any més tard Lauwers funda la Needcompany. La trajectòria de Lauwers es caracteritza per un teatre eminentment visual que utilitza la música i la llengua com a elements estructuradors. Amb la Needcompany, Lauwers ha dut a escena la revisió de diverses obres de Shakespeare, com ara Antonius und Kleopatra (1992) i Needcompany’s King Lear (2000), i ha creat, entre d’altres, els espectacles següents: The Snakesong Trilogy (1998), Morning Song (1999), Images of Affection (2002) -presentat a la sala Fabià Puigserver fa dos anys- i No comment (2003).