| |
|
| “El montaje de Ricardo III, de
Shakespeare, dirigido por Àlex Rigola con el Teatre Lliure,
impactó por su provocadora modernidad a los espectadores
que asistieron a su estreno.”. |
|
R.T. (El País)
|
|
 |
|
| “La corte se convierte en una
site comedy de pesadilla, sólo para adultos, con bailes,
canciones y apariciones estelares que llevan constantemente a la
risa del respetable.” |
|
Eduard
Molner (La Vanguardia – Culturas)
|
|
|
|
| “El conjunt d’intèrprets
habitual fan novament un treball intensa i còmplice, amb
interpretacions fulgurants d’Alícia Pérez,
Anna Ycobalzeta i Chantal Aimée”. |
|
Francesc
Massip (Avui)
|
|
|
|
| “Enmig de l’ingent treball
dels actors (molt bé Chantal Aimée) i del rigor de
la direcció apareix el melodrama que en el fons té aquesta
obra i el protagonisme exclusiu del malvat i pervers Ricard III.” |
|
| Gonzalo Pérez de Olaguer (El Periódico) |
|
|
|
| |
|
| “Conjugando la provocación y la gestualidad
hiperbólica, Rigola desconcierta: a veces, los actores atraviesan
el texto cual puente colgante, como funambulista entre el ruido
y la palabra, entre la tragedia y la ridiculez.” |
|
| Sergi Doria (ABC Catalunya) |
|
|
|
| “Un muntatge que, pel seu caràcter
estripat, podria trontollar si no tingués la força
de contenció dels seus principals intèrprets, el
mateix Arquillué, però també Chantal Aimée,
Alícia Pérez i Anna Ycobalzeta, a més de Joan
Carreras i Lurdes Barba. Tant importants són els discursos
com els silencis.” |
|
| Andreu Sotorra (Clip de teatre) |
|
|
|
| “Un espectacle a la manera original d’Àlex
Rigola, potser massa complagut amb la seva solució visual,
però indubtablement vàlid en l’evolució i
en l’actualitat del nostre temps.” |
|
| Carlo Rosati (Scena e Schermo) |
|
|
|
| “Si apreciamos la buena interpretación
de todos y cada uno, y en especial de una Chantal Aimée
(Margaret) rutilante y un Pere Arquillué (Ricard III) que
lo da todo, si descubrimos ciertaas ideas (···)
es posible que el espectáculo nos resulte entretenido, modernamente
entretenido.” |
|
| Santiago Fondevila (La Vanguardia) |
|
|
|
| “La tragedia deja de serlo y estamos ante
una tragicomedia grotesca, magníficamente interpretada por
todo el elenco, pero demasiado plana.” |
|
| Yolanda G. Madariaga (El Mundo) |
|
|
|
direcció i
adaptació àlex rigola 
