“Gabriel Ferrater tenia el do de convertir qualsevol conversa i qualsevol paper en una cosa que fes goig d’escoltar o de llegir. Era un do que ell va cultivar amb gust i generositat perquè va ser la seva manera d’estar amb la gent. Tenia la idea, ben respectable, que en les relacions amb els altres no s’hi val a arrepenjar-s’hi, sinó que demanen un esforç perquè no siguin mera promiscuïtat i perquè esdevinguin una cosa creativa. D’alguna manera, a l’altre, t’hi havies de donar amb honestedat, que era el mateix que dir amb lucidesa.” (Cartes a l’Helena, Helena Valentí)

Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972). Escriptor i lingüista. Autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966), que va aplegar en un volum, i Les dones i els dies (1968) que va suposar el punt i final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes.