xavier albertí
Lloret de Mar, 1962
Durant els anys de formació, realitza estudis de piano i de composició musical
a Barcelona, Madrid, Granada, Florència, Siena, Stuttgart i Viena
amb mestres tant diversos com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter,
Tomás Marco, Helmut Lachenmann, Luciano Bero, Armando Gentilucci
i Karl-Heinz Stockhausen. Té composicions estrenades als festivals
de música contemporània d’Assís, Florència,
Siena, Basilea, Munic, Viena, Madrid i Barcelona, entre d’altres.
Obté el Premi a la Jove Creativitat atorgat per la Generalitat de
Catalunya per l’Opera Schneider, amb llibret de Sergi Belbel. Titulat
Superior en Direcció Escènica per l’Institut del Teatre.
1991 Premi Extraordinari d’Art Dramàtic
de l'Institut del Teatre
1992 Premi Nacional Adrià Gual
1994-95 Premi Especial de la Crítica
1993-94 Premi de la Crítica Teatral de
Barcelona com a millor director
1994-95 Premi Serra d’Or
1996-99 Director del Festival Grec
treballs com a director
1990
Chomsky Show. Espai B, Mercat de les Flors.
1991
Nit, de Harold Pinter. Teatre Adrià Gual, La
Cuina.
1993
Colatures per a cinta magnètica. Teatre Atlàntida
de Vic, La Cuina del Teatre Adrià Gual.
Hedda Gabler, d’Henrik Ibsen. Fira Internacional
de Teatre al Carrer de Tàrrega, La Cuina del Teatre
Adrià Gual.
1994
Libración, de Lluïsa Cunillé. Sala Beckett.
Consagració de la innocència. Sala 2 del SAT.
La Traviata, Festival internacional de Teatre de Sitges i
Festival Grec.
A la meta, de Thomas Bernhard. La Cuina del Teatre Adrià Gual.
1995
Una geografia estilogràfica, sobre l’obra literària
de Josep Maria de Sagarra. Teatre Romea.
Les paraules de l’ànima, sobre l’obra poètica
de Ramon Llull. Teatre Romea.
Hamlet, de Xavier Albertí. Teatre Malic.
La llavor dels somnis, sobre l’obra poètica de
Narcís Comadira. Teatre Romea.
Antoni i Cleopatra, de W. Shakespeare. Festival Grec.
1996
Càndid, de Voltaire. Albertí fa la direcció escènica
i musical. Teatre Romea.
1997
Macbeth o Macbetto, de Xavier Albertí. Sitges Teatre
Internacional i Teatre Artenbrut.
El dia dels morts, de Narcís Comadira, Mercat de les
Flors i Festival Grec.
1998
Privado, de Lluïsa Cunillé. Sala Beckett.
El paradís de les muntanyes. Teatre Lliure.
1999
Vals Ex Machina. Sitges Teatre Internacional.
La cita, de Lluïsa Cunillé. Mercat de les Flors
i Festival Grec. Royal Lyceum Theatre. Edinburg Internacional Festival.
Simon Bocanegra, de G. Verdi. Producció del Teatro
Verdi i el Teatro de Pisa.
2000
Passatge Gutemberg, de Lluïsa Cunillé. Nou Teatre
Tantarantana.
Mirador, de Paco Zarzoso. Moma Teatre de València.
Ànsia, de Sarah Kane. Sitges Teatre Internacional.
Tórtola Valencia. Teatre de la Maestranza de Sevilla.
2001
I la llum no es veu. Pels carrers de Basquiat. L’Espai
de Música i Dansa.
El gat negre, de Lluïsa Cunillé. Teatre Malic.
Pèndols d’aigua, de Francesc Messeguer. AIET
de la Universitat de Barcelona.
Más extraño que el paraíso, textos de
Jaime Gil de Biedma i Lluïsa Cunillé. Convent dels Àngels
al Festival Grec i Sala Muntaner.
2002
Orgia, de Pier Paolo Passolini. Teatre Lliure.
Troilus i Cressida, de W. Shakespeare, versió de Lluïsa
Cunillé. Festival Grec i Teatre Lliure.
Marina, òpera d’E. Arrieta. Festival Castell
de Perelada.
Carmen, de Georges Bizet. Teatro Verdi de Pisa.
Et diré sempre la veritat, de Xavier Albertí,
Lluïsa Cunillé i Lluís Homar. Estrenada al Festival
Temporada Alta de Girona.
Traïció, de Harold Pinter. Sala Muntaner.
Hamlet, o les conseqüències de l’amor filial,
de Jules Laforgue, dins el cicle Solos al Festival Grec 03.
Mestres antics, de Thomas Bernhard. Teatre Romea i Centro
Dramático Nacional.
2004
Boris Vian, constructor d’imperis, textos, cançons
i poemes de Boris Vian. Sala Muntaner.
Vianants, Teatre Romea.
El pes de la palla, de Terenci Moix i adaptació de
Lluïsa Cunillé. Teatre Romea.
2005
L’home de teatre, de Thomas Bernhard. Teatre Lliure.
El pianista, de M. Vázquez Montalbán. Festival
Grec.
|
|
espai
lliure
