“Un logrado montaje de momentos.”
Gonzalo Pérez de Olaguer (El Periódico)
“Hemos asistido a un espectáculo que no nos puede dejar indiferentes.”
María José Ragué (El Mundo)
“ppp és una simfonia que sona màgicament improvisada però que és metòdica i fidel a la partitura de Pasolini, a la seva intimitat.”
Jordi Bordes (El Punt)
“El resultado es como un impromptu de poco más de una hora, con aristas cortantes y divertidas en inteligente alternancia y que, al cabo, proclaman la indiscutible moral del intelectual heterodoxo.”
Joan Anton Benach (La Vanguardia)
“Albertí i Cunillé presenten un espectacle contundent, milimètricament desenvolupat, compromès, amb una simple i pertorbadora escenografia de Lluc Castells que emmarca el missatge dels autors. Una funció amb una visió que no pot deixar indiferent a ningú.
Gonzalo Pérez de Olaguer (El Periódico)